Un escorpí volia creuar el riu i li va demanar a la granota que el portés a l'esquena. La granota s'hi va negar, doncs l'escorpí podia matar-la. «Això no tindria cap lògica -li va dir l'escorpí- perquè si et pico tots dos ens enfonsarem». La granota s'hi va avenir, però quan eren en meitat del riu la granota va sentir la picada mortal. «Això no te cap lògica», va exclamar la granota. «Ho sé -li respon l'escorpí- però no he pogut evitar-ho, està en la meva naturalesa».
Hi ha qui pensa que els humans, a diferencia dels altres animals, no estem tan determinats per la nostra naturalesa. Això pot ser cert, o parcialment cert, en determinades esferes de la nostre conducta, però en d'altres, diguem-ne més primàries, l'instint de supervivència mana. De fet, la faula -com totes les faules- només te sentit si la pensem en termes humans; cap granota es plantejaria, ni per un moment, la possibilitat de que l'escorpí es comporti en forma diferent a com li mana la seva naturalesa.
Posem-nos en el cas de gent que s'enrola en empreses per motivacions bàsicament idealistes com, per exemple, sindicalistes, religiosos, polítics, etcètera. Generalment aquestes opcions es prenen a la joventut, i la manera com s'evoluciona i es madura pot ser molt diferent en cada cas. Però una cosa es comú i inevitable: conforme va passant el temps la tornada enrere es cada cop més difícil. Sobre tot si el subjecte en qüestió no te una posició sòlida, anterior, a la qual tornar en cas de necessitat. Un exemple fàcil: la majoria de polítics de la transició tenien una carrera feta abans d'entrar en política; en canvi, en la actual generació de polítics, n'hi ha molts que no han fet mai res més. Jo crec de bona fe, i en qualsevol cas els concedeixo el benefici del dubte, que la majoria d'aquestes persones tenen, com a idea primera, el servei a la comunitat. Però, ¿què passa quan cal escollir entre el servei als demés i la supervivència pròpia?
Totes aquestes cabories en venen al cap fa dies arran de de la tant anomenada desafecció de la ciutadania per la política. Els politics, que no son tontos, saben el motiu de la desafecció: es el que s'ha vingut a anomenar partitocràcia. Els partits politics han esdevingut màquines que es retroalimenten al marge de les necesitats de la societat, a la qual haurien de servir; que segresten les institucions democràtiques en benefici propi i que es regeixen pel principi leninista de centralisme democràtic (més centralista què democràtic). Els politics saben quin es el problema, i saben quines serien algunes de les sol.lucions. Una d'elles, per exemple, eleccions amb llistes obertes, en les que el politic hauria de defensar la seva candidatura davant dels electors i no davant del comité electoral del partit. El politic això ho sap i, com l'escorpí, sap que si fos capaç de dominar la seva naturalesa, i no clavar l'agulló a la granota -en aquest cas, a la societat- arrivaria a l'altre riba del riu sa i estalvi. Però tot i saber-ho, el politic (l'escorpí) no pot anar en contra de la seva naturalesa: s'agafa a la llista tancada, es a dir, al secretari general, es a dir al partit, com a forma de salvació personal, i traiciona la societat que li faria confiança (i el menaria a l'altre riba del riu).
En Josep Maria Colomer, que presidia la comissió d'experts per a la llei electoral, ho va resumir així després del fracas:
La ponència parlamentària per a la Llei electoral de Catalunya s'ha dissolt sense resultats. No és cert que, com han declarat, el problema principal hagi estat el repartiment dels escons en el territori. Des del primer moment, quan vàrem començar a treballar la Comissió d'Experts, fa quasi tres anys, fins ara, el principal obstacle ha estat la substitució de les llistes tancades i bloquejades per alguna forma de vot que permetés que els electors triessin no només un partit sinó també alguns candidats individuals.
Els partits polítics estan tancats en ells mateixos i als que controlen l'organització els fa pànic que els ciutadans puguin intervenir en la selecció dels seus representants. S'ha perdut una oportunitat no només de millorar la qualitat democràtica del sistema polític de Catalunya. També s'ha demostrat que el Parlament és incapaç d'autogovernar-se, és a dir, de fer la llei que reguli la seva pròpia elecció. Si no poden governar-se ells mateixos, per què demanen més poders d'autogovern?




