20 de març de 2010

El mundo y sus demonios

Aquest matí em truca el meu fill petit:

-Papa, us fa res si vinc a dinar?
-Ja saps que no.
-Molt be, digues-li a la mama que vindré cap a quarts de dues.
-D'acord. Per cert, F. oi que tens un llibre meu d'en C. Sagan?
-Com es diu?
-..."El mundo y sus demonios", em sembla.
-A veure... humm... es un que es veu un misto encès al llom?
-Exacte!
-Vaja, t'ha donat pel Sagan, ara?
-Be... l'altre dia tenia una discussió amb un amic...
-Per Internet, oi? Ha, ha, ves alerta, a veure si t'haurem de portar al ludòpata, ha, ha...
-Menys conya, que soc ton pare!
-"Vale", "vale", jo només ho deia... "vinga", fins després.

La discussió va sorgir l'altre dia a ca la Vaca sorda. En Criteri sostenia que Carl Sagan "va promoure l'estudi dels misteriosos cercles dels camps de blat". No m'hi vaig voler posar "flamenco" perquè no tenia el llibre a ma, però vaig recuperar una dada de la Wiki on es deia que Sagan negava qualsevol evidència en aquest sentit. Efectivament, no només ho nega sinó que al llarg de 5 pàgines explica abastament, amb dades i noms,que tot va ser un seguit de bromes i enganys. No obstant l'aclariment, en Criteri em contra-argumenta:
"Internet té això a vegades, a qui fas cas? Jo no et contradic Brian...ni et deixo de contradir. Que sabem nosaltres?"
Eus aquí la mare de totes credulitats: si Internet ho diu, perquè no ha de ser cert? ¿Per què hauria de creure que el que tu dius que ha dit Sagan es més veritat que el que diu Internet? "Què sabem nosaltres?" Abans, la impremta donava una pàtina de versemblança (recordo un mestre que ens deia "llegiu!, llegiu encara que siguin tebeos!, si més no, no tenen faltes d'ortografia"). Però ara que hi ha pàgines a Internet tan pulcrament editades i amb aquests tipus de lletres tant polits... ¿qui diria que diuen mentides? Doncs en diuen!, i moltes més per metre quadrat que no pas els llibres de sempre. Si el pobre Carl Sagan aixequés el cap es tornaria a morir del disgust.


Quin es doncs el criteri per destria el blat de la palla? No hi ha un eina senzilla, com aquests detectors de mentides que surten a les pel·lícules, però hi ha un eina que utilitzada de forma racional es gaire be més potent: es diu pensament crític. L'enllaç us ho aclarirà una mica (i si teniu la paciència de seguir els enllaços en castellà i anglès i termes associats, millor que millor).

Però la Wikipedia tampoc fa miracles (i també conté errors), així que veiem-ho amb un exemple pràctic: el que va dir Carl Sagan sobre els cercles de cultius. D'una banda tenim el text (ambigu i confús, de manera interessada) que va trobar el Criteri a Internet; d'un altre les pàgines escanejades del llibre del mateix Sagan. Quina es la diferencia?:  la fiabilitat de la font. En el primer cas, una pàgina d'autor desconegut, que diu... que insinua... que Sagan va dir, que... De l'altre un llibre amb el seu copyright, la seva editorial, el seu ISBN. No hi ha color, oi que no?

 Però tampoc es tan senzill, encara. En primer lloc perquè no sempre tenim a ma proves concloents com en aquest cas. Però sobre tot per una cosa que semblaria impossible si no fos real com la mateixa vida: la gent s'aferra amb més força a una mentida edulcorada que a una veritat nua. I es tan fàcil edulcorar les mentides...! A la pàgina 266 d'aquest mateix llibre ens diu en Sagan:
Una de las lecciones más tristes de la historia es esta: si se està sometido a un engaño demasiado tiempo se tiende a rechazar cualquier prueba de que es un engaño. Encontrar la verdad deja de interesarnos. El engaño nos ha engullido. Simplemente es demasiado doloroso reconocer, incluso ante nosotros mismos, que hemos caído en el engaño.
I unes línies més endavant es refereix de nou als cercles de cereals:
Como describí antes, los bromistas británicos confesaron haber hecho «círculos en los campos de cultivo», figuras geométricas que aparecían en los sembrados. (...) sin embargo, ni siquiera cuando confesaron como lo habían hecho cambió la opinión de los creyentes. Arguïan que podía ser que algunos círculos fueran un fraude, pero que había demasiados y algunos pictogramas eran demansiado complejos.
 Be, em sembla que tot el comentat pot ser bastant il·lustratiu. Per descomptat que no convencerà els creients més recalcitrants, que continuaran aferrats a les teories conspiratives, però, si més no, ens quedarem amb la consciència una mica més tranquil·la: no podreu dir que no esteu avisats. ;-)

Deixeu-me encara enganxar-vos una última pàgina escanejada del llibre d'en Sagan. Es la pàgina 232 i 233 on resumeix en un quants punts les "herramientas para el pensamiento escéptico"  
Diu: «El pensamiento escéptico es simplemente el medio de construir, y comprender, un argumento razonado y -especialmente importante- reconocer un argumento falaz o fraudulento». Aquests punts valen el seu pes en or.

8 de març de 2010

Ramoneda y la hegemonía conservadora

Denso artículo de Josep Ramoneda en el suplemento Domingo de El País de 07/03/2010. Leído de corrido hay el riesgo de confundirlo con uno de tantos artículos de retórica huera. No lo és, y para ponerlo de relieve me he permitido aislar una docena de frases fuera de su contexto. No para sustituir la lectura del artículo -que conviene hacer de forma íntegra y sosegada- sino para ver con mayor claridad, primero algunos árboles principales, y luego, el bosque. Y la conclusión -el bosque- es que la España democrática (y con ella Catalunya) es y ha sido en todo momento conservadora. La supuesta mayoría progresista que entregó el gobierno a Felipe González en 1982 no fue más que una mentira piadosa que nos contamos a nosotros mismos; ni la sociedad ni el partido socialista quisieron nunca ser realmente de izquierdas. Mucho menos el partido socialista de Zapatero que renunció a la cultura de la redistribución por la cultura de la productividad. Y esto es así, en definitiva, y no puede ser de otra manera, porque «el miedo a perder posición» es conservador.       

  • La última palabra la tiene una mayoría de jueces emanada de la derecha.
  • La izquierda tiene el gobierno pero los poderes reales los tiene la derecha.
  • La izquierda no ha sido capaz de construir una hegemonía social real
  • Los socialistas cedieron gran parte del poder económico público al sector privado
  • En la justicia no ha habido reformas estructurales de fondo
  • Las inercias gremiales que le dan a la justicia una base indefectiblemente conservadora.
  • Felipe González tuvo que asumir un marco de orden y de bienestar
  • Las clases medias españoles una vez consolidadas, fueron un excelente terreno abonado para la hegemonía conservadora.
  • Zapatero no tocó ninguno de los poderes reales.
  • Zapatero entró directamente en la lógica económica dominante: de la cultura de la redistribución a la cultura de la productividad
  • La lógica económica dominante abre la vía de dos nuevas líneas de conflicto: entre autóctonos y extranjeros, entre empleados y desempleados.
  • España es más conservadora porque el miedo a perder posición se ha extendido