20 d’abril de 2010

Rebobinant «Puttin' on the Ritz»

L'altre dia, per atzar, va aterrar al meu ordinador el gag «Mori el Borbó» que es, al meu parer (ja se sap que sobre gustos no hi ha res escrit) un dels més reeixits de la gent del Polonia. I no sé ben be perquè (segurament perquè tenia poca feina i encara menys ganes de fer-la) vaig començar a estirar del fil...


Com es sabut, el gag es una parodia d'un altre gag: el que representen Gene Wilder i Peter Boyle, a la pel·lícula de Mel Brooks, «Little Frankenstein», del 1974.


I, com també es sabut, si be la versió de Wilder i Boyle era absolutament genial (se'n han fet adaptacions teatrals) qui havia fet la peça mundialment famosa era el no menys genial Fred Astaire. Però abans de rebobinar fins a Fred Astaire us proposo una paradeta per sentir --i veure-- una versió que jo no coneixía i que em va deixar al·lucinant. Es la personalíssima adaptació que en va fer Taco el 1982. Es d'aquelles versions que (per possar un exemple que em ve ara mateix al cap: el With a Little Help de Joe Cocker) superen l'original amb escreix. (Si hi ha algun fan dels Beatles, on diu "superen" que llegeixi "es diferencien"). 



Ara sí, la següent versió que us proposo es la de Fred Astaire. El número es de la pel·lícula «Blue Skies» de Stuart Heisler (1946). Ah! m'en havia descuidat, la cançó es --com no-- de Irving Berlin, i la escriure i publicar l'any 1929.


El rebobinat s'escampa en un munt de sub-bobines que ja no soc capaç de seguir (ni potser val la pena). Pel seu valor anecdòtic penjo aquesta versió interpretada  per Clark Gable el 1939, a la pel·lícula «Idiot's Delight». Seria, imagino, perfectament oblidable si no fos pel fet curiós de ser l'únic número musical que se li recorda.


I finalment val la pena mencionar, per ser la primera, una de les moltes películes musicals que prenen la cançó com a leitmotiv: «Puttin' on the Ritz», de Edward Sloman, rodada el 1930 i interpretada per Harry Richman.


Segons la Wikipedia, el títol de la cançó deriva de la expressió d'argot "putting on the Ritz" que te el sentit de, vestir a la última moda. Que es tal com cal anar al, sempre elegant, Hotel Ritz.

La lletra aquí, per exemple.

18 comentaris:

  1. Espectacular revival. Em quedo amb el Taco ballant claqué com si res. Molt cruel posar un vídeo del Gable ballant al costat d'un del Fred Astaire...

    ResponElimina
  2. Gràcies, Salvador. T'he deixat un comentari a un dels teus blocs. (Ja sé (com a mínim) quin serà un dels llibres que compraré per Sant Jordi) :)

    ResponElimina
  3. Ai, Brian, què cruel posar a l'inigualable Astaire prop del sòmines Carod. Irving Berlin és déu i els seus profetes augmenten dia a dia.

    ResponElimina
  4. Ostres, mai m'havien fet sentir tan cruel per tantes bandes (sonores) :(

    ResponElimina
  5. Perdona, Brian, pel mal rotllo. Fred Astaire ens salvarà a tots.

    ResponElimina
  6. fantàstic aquesta arquelogia del gag de l'humor, tant de bó tots els cómics tinguessin referents on recolzar-se.....

    ResponElimina
  7. No apteixis, una mica de crueltat també va bé de tant en tant! Ja em diràs si t'agrada el llibre...

    ResponElimina
  8. SM: T'ho diré. Avui els he vist tots dos en una llibreria on hi entro a badar, perquè es molt gran, però hi compro poc; demà aniré a un altre no tant gran, però que mi trobo com a casa, a veure si també els tenen.

    ResponElimina
  9. TOt això ho has fet sol? Vull dir... que no dubto, ostres,però és que està molt i molt bé. Ara bé, com segueixis així... et quedaràs amb el nom Vic, perquè el teu blog no se m'actualitza.. i és molest quan tenim poc temps....

    ResponElimina
  10. Evo: Depen de què vulguis dir amb "sol": els vídeos son de Youtube, no els hi he posat jo :))

    Amb lo del blogroll ja no sé què fer (?). He provat de esborrar l'entrada de Vic, però, res! :(

    ResponElimina
  11. Ua, què bo! Això és com la història de els cireretes, però en cine, quina idea! Genial, la repassada.

    ResponElimina
  12. Ja saps, Leb, si en vols fer un Merrie Melodies/Imitosi segur que no et costarà gaire superar l'original de llarg. haw, haw!

    ResponElimina
  13. Caram, sí que dona de sí el musical, unit a la teva bona recerca.
    En això cal reconèixer que els ianquis són els reis absoluts.

    ResponElimina
  14. Oh! No l'havia vist mai l'original, ni en sabia de la paròdia. Molt bona cançó-actuació. I molt bona entrada!

    ResponElimina
  15. Fins i tot les coses aparentment més senzilles solen estar edificades sobre fonaments que altres van fer.

    ResponElimina
  16. Una bona repassada des de la paròdia del "Polonia", que és d'agraïr. Gràcies!.

    ResponElimina