Intentant aclarir (Editat 8/2/2010)
Llegida de nou l'entrada m'ha semblat que potser va quedar una mica críptica. Veja'm si ho puc aclarir una mica:
Des de fa un o dos anys, arran de la crisi, en alguns mitjans de la premsa econòmica anglosaxona va començar a parlar-se dels "PIGS" com a acrònim de: Portugal, Itàlia, Grècia i Espanya (Spain). Pig en anglès vol dir porc, així que ja està gaire be tot dit. Per acabar-ho d'adobar, l'equivalent de la nostre expressió "quan les vaques volin" -per referir-se a quelcom que mai s'esdevindrà- seria en anglès: "quan els porcs volin". A partir d'ací, i donada la debilitat endèmica de les economies dels estats del sud d'Europa, la ironia i el sarcasme fàcil estaven servits.
Els primers que van saltar van ser els italians, que van dir que la "I" volia dir Irlanda, i no Itàlia, i fins i tot hi va haver qui volia afegir un altre "G" per a Gran Bretanya, etc. La qüestió era treure's les puces del damunt. La cosa no passaria d'anècdota si no fos que, com es sabut, l'especulació borsària, que es mou de forma irracional, pot arribar a enfonsar l'economia d'un estat i fins i tot de tota la UE. Tal es el poder dels opinadors que, després de la devallada de la borsa la setmana passada, avui mateix la Vicepresidenta del Govern ha sortit corrent cap a Londres per explicar als editorialistes del Financial Times que tot està sota control.
(No sé si ho he aclarit o ho he enfosquit una mica més).
I aquesta era l'entrada original:
Ja feia dies que em tenien desconcertat. No hi havia manera d'escatir si la "I" de PIGS volia dir «Itàlia« o «Irlanda». Semblava dependre de com bufava el vent, o dels gustos o inclinacions del guru de torn. Doncs be, avui en Paul Krugman en el seu bloc, trenca el nus gordià i tira pel carrer del mig:
«As Europe is roiled by sovereign debt fears, it’s important to realize that the crisis in the largest of the PIIGS (Portugal, Ireland, Italy, Greece, Spain) has nothing to do with fiscal irresponsibility...»
Es a dir, els poorcs som cinc, no quatre. Sí, ja ho se, mal de muchos consuelo de tontos, però, què voleu?, si més no, serem més a entomar les bufetades.
Doncs be, resulta que aquest home -que sens dubte es una eminència en economia però que es veu que li patina una mica l'embrague en geografia (els lectors li han hagut de recordar que Itàlia es més gran que Espanya pel que fa a població i PIB)- diu que «La tragèdia Espanyola» te més a veure amb el fet de pertànyer a la zona Euro que a una mala gestió del seu govern. El que ve a dir -fent una comparació sui generis amb Florida- es que patim els inconvenients de estar lligats a la moneda única -no podem devaluar per tal de anivellar els sous al poder adquisitiu que ens correspondria (vegis el gràfic)- sense tindre, per altre banda, les avantatges d'una política fiscal també única: el dèficit pressupostari no seria tant gran perquè la assegurança social aniria a càrrec de Brussel.les tal com, en el cas de Florida, va a càrrec de Washington.
Es clar que, com altres lectors li fan veure, per aquesta regle de tres també podríem dir que Nevada hauria hagut de tenir la seva pròpia moneda. O que la lliçó a extreure'n no es que Espanya hauria de abandonar la Unió, sinó que l'esclat de la bombolla immobiliària va afectar a Espanya -al igual que a Florida, Nevada, o Califòrnia- per no tenir la economia diversificada i fiar-ho tot a l'activitat econòmica especulativa.
Curiosament, Krugman, que reconeix de mala gana que es va equivocar al posar Espanya per sobre de Itàlia en dimensió econòmica, insisteix en les seves simpaties per la primera:
«Postdata: Ep. Si, Itàlia es més gran que Espanya -i ha estat més irresponsable fiscalment. Però de tota manera aquest es el punt: Espanya, que ha actuat correctament, es troba en més dificultats que Itàlia, que no ho ha fet.»
Noi, pot ser si. Però jo diria que, entre l'una i l'altre, seria com sortir del foc per caure en les brases.
AHir van fer una nit temàtica que era la bomba! COm ens manipulen, renoi! FIns i tot vaig aconseguir que la copilot com diu un amic virtual (pilot en la realitat)es quedés amb mi. De fiscalitat irresponsable, res de res de res. VUll pagar impostos, jubilar-me abans, repartir les hores de feina, redistribuir millor la riquesa, i és possible, no siguem tontos, al loro, que hi ha molts que diuen que son liberals i no lo son, no nos dejemos embaucar. Un dia passaré a la radical en el meu blog durant una temporada i atacarem a tots aquests paios que es pensen que saben de què va la peli. Sabeu que els empresaris a Espanya declaren guanyar menys que els obrers?
ResponEliminaBrian, la crisis que estamos padeciendo es muy dura, y claro, ningún político honesto la niega, pero aquí en España todos los políticos la niegan, unos por ignorancia y realidad social de cortas miras y otros porque les interesa que esto se hunda mas, y hablan de ella con la boca pequeña. Que nos hundimos cada día que pasa es una realidad, que no saldremos con las fórmulas zapateriles es otra. Que tampoco saldremos con las fórmulas descafeinadas de los peperos también es otra verdad. ¿Luego que alternativa tenemos? Si recurrimos a las fórmulas de los foros internacionales FMI, BM, etc., para ellos, desde su atalaya alta y llena de ignorancia respecto al sufrimiento de los pueblos que padecen las nefastas consecuencias de sus mandatarios políticos, es decir para esta gente, sólo hay una fórmula posible, cual es, la de ajustar la riqueza de los pobres a la baja, endeudarse a tope con los bancos, endeudarse al límite con la compra de viviendas, coches y bienes inútiles de consumo, y sangrar al máximo la posibilidad de levantamiento socioeconómico de la clase trabajadora que es la que realmente soporta el peso total de la economía de un país.
ResponEliminaSer rico desde una perspectiva política para hacer política mundial con las reservas del esfuerzo de la clase trabajadora para hacerte una foto de gran animador sociocultural internacional es muy bonito, así se le quemen las cejas y esa mirada de Mister Bean. Esa postura y otras nos ha llevado a la ruina, lo malo del asunto es que no hay recambio bueno, pues los peperos son aún más tontos que el susodicho. tiene que haber una regeneración interna dentro del PSOE, una persona que sea algo mas honrada que el capullo del cejas, mas preparada, mas honrada y con menos sonrisa de páyasete que solo hace reír a su familia y no creo que a toda. El partido tiene que optar por el precipicio brutal o sacrificar al eunuco de turno que ya está amortizado, mientras no sea así, iremos de mal en peor, por mucho que hagan campañas a su favor, reuniones de apoyo a la búlgara y lindezas al uso. Yo creo que se tiene que ir cinco minutos antes de que lo defenestren.
Un perfil tan bajo en un presidente europeo acarrea circunstancias de parálisis del sistema polkíotico europeo.
ResponEliminaLA ESCLEROSIS de la Unión Europea se ha agudizado con el nombramiento de Van Rompuy como presidente estable del Consejo. Su incapacidad para liderar a los Veintisiete en medio de esta brutal crisis económica es absoluta. Y, además, se ha demostrado también el fracaso del tándem que forma junto a la responsable de Política Exterior -lady Ashton- para dotar a Europa de una voz única y respetada en el escenario internacional. Van Rompuy, en un intento por sacudirse el alud de críticas, ha convocado este jueves a los líderes europeos para analizar las embestidas que están sufriendo varios países de la Eurozona, como Grecia o España. Sin embargo, ya ni siquiera los gobernantes que le eligieron para que no les hiciera sombra parecen confiar en un piloto de la UE con tan bajo perfil, una de las razones que han llevado a Obama a desinteresarse por la Cumbre que le había de traer en mayo a nuestro país.
Luego, los garndes análisis quedan supeditados a las caraterísticas personales de los timoneles de los asuntos generales, si un dirigente no es apto, no lo será para sacar adelante una situación complicada.
Si la Bolsa es un casino en cuyo juego el azar y el azar interesado tienen una influencia determinante, ¿a qué esperamos para reformarla y cortar en seco esas especulaciones que no llevan más que a ruinas como las que provocaron las hipoteca-basura? Entiendo las reticencias de quienes defienden la libertad total en la economía, pero cuando esa libertad sólo se mantiene en pie con los recursos del Estado, ¿no debería éste, en buena y perfecta lógica, establecer las condiciones en que aquélla ha de conducirse? Porque de la Bolsa también se puede salir..., ¿o no? A la que las empresas responsables se nieguen a que la especulación abstracta se adueñe del parquet y aspiren a que su valor esté en relación directa con sus expectativas de crecimiento y su cartera de pedidos, quizás nos acercaríamos a una economía más segura.
ResponElimina¿Y el riesgo? Porque jugar en bolsa tiene el aliciente del riesgo, como la ruleta rusa...; pero no sé yo si la irracionalidad ha de presidir incluso el sistema del que depende la supervivencia de millones de ciudadanos.
Estimado Sr. Poz, totalmente de acuerdo, pero entonces le corta Vd., toda el ala derecha al zopilote carroñero del sistema ladrón que nos gobierna por encima de la política. Son los creadores de sinergias montadas sobre plusvaías criminales las que gogbiernan en la sombra los futuros de los pueblos. Y la Gran Banca que está detrás de estos efectos envilecedores son los principales favorecedores de las Subidas y las posteriores Bajas (realización de beneficos) que sde origina en el parqué. un robo declarado legal por el sistema.
ResponEliminaMe gustaría poderles dar la razón, pero si nadie ha sido capaz de inventar y poner en práctica un sistema mejor, por algo será.
ResponEliminaPero bueno, yo creo que -descartada la Revolución bolchevique, que ya vimos como acabó- el tema es otro. Una vez que España tomó la opción de ingresar en la CE, y más concretamente en la moneda única, hay que estar «a las duras y a las más duras», que decía un amigo mío. Mientras con los Fondos de cohesión se asfaltaba media España y con el ahorro europeo se edificaba la otra media (y uno y otro tiraban de la economía en su conjunto) esto parecía ir viento en popa. Ahora, de golpe y porrazo, después de 15 años (a medias con el PP y el PSOE) todo el mundo ha descubierto que el modelo de crecimiento no era el adecuado.
¿Han visto el gráfico de arriba? Pues para juntar las dos curvas (la de Alemania y la de España) y sin poder devaluar, sólo hay una manera: bajar el poder adquisitivo por otros medios. ¿Se acuerdan del que tenía que enseñarle a ZP economía en dos tardes? Creo que se gana la vida escribiendo artículos para El Mundo...
No es una qüestión de haber si sacamos un nuevo sistema socio-econòmico. El problema de fondo de nuestra cultura és de objetivos. Los sitemas siempre són herramientas para alcanzar objetivos.
ResponEliminaSaludos
Avui tenim un altre entrada al bloc d'en Krugman força interessant. Gaire be no cal entendre l'anglès, n'hi ha prou amb els gràfics. Insisteix en que la culpa de la situació d'Espanya no rau tant en haver fet malament les coses com en l'estructura econòmica de la UE: units en la moneda però cadascú per la seva en política fiscal.
ResponEliminaL'economia regeix el món, i els que la regeixen en treuen profit.
ResponEliminaAixò de pigs és molt antic i es refereix als surenys, ara hi han afegit la católica Irlanda...he dit católica? serà per aixó que ens posen junts?
Brian, en mi nueva entrada te doy mi opinión en este sentido, ya me dirás algo, salutaciones desde la ignorancia de mi entorno para alcanzar la luz y poder ver entre las tinieblas del mundo.
ResponEliminaEls veig molt passotes a tots plegats ;-)
ResponEliminaLa economia es una ciència (tot i ser la menys científica de les ciències) i quan hom rebutja la ciència cau en la creença... o en la superstició. I com que diuen que con las cosas de comer no se juega, mes val que ens ho prenguem en serio, que ens hi van les mongetes.
A ver Brian, estoy de acuerdo en que la economía es muy seria, de tan seria es, que es mejor que la hagan otros antes que los economistas. Los economistas arrastran al mundo a la miseria, a la esclavitud financiera, a la pobreza total de la mayoría en honor de una minoría selecta,
ResponEliminaLa economía no tiene nada de ciencia y si de especulación, miseria de los poseedores de las materias primas, si de esclavismo de las clases trabajadoras, si de horarios fatigosos y animalizantes.
La economía es la miseria de los pueblos desde que el mundo es mundo. La economía es la religión del dinero por el dinero, del poder por el poder. Del poder militar contra los que no lo tienen. La economía siempre se basa en el dominio de unos pocos sobre la total mayoría.
Nooo, Brian, tu també estás en l'error. L'economía és ciència quan ha passat, peranalitzar allò que ha passat -i encara-. Justament ara és una creença, tot i que és cert que es poden establir les conseqüencies de mesures merament financeres. Els hem cregut, als economistes, i voila -il.lusionistes com deia un savi illetrat del meu poble-.
ResponEliminaContra l'economia seny.
Veja'm. La economia és una ciència en el mateix sentit en que ho son la historia, la psicologia o la lingüística. Es a dir, es una ciència tova o «ciència social». Per contrast a la física que es considera la ciència dura o ciència per antonomàsia. Es un tema que te a veure amb la filosofia de la ciència o epistemologia -i també amb les dues cultures- que m'agradaria molt discutir (i si voleu ho fem en un altre moment) però que ara ens apartaria del que fa al cas.
ResponEliminaI el que fa al cas es podria resumir amb la poc afortunada (si se'm perdona) sentencia d'en Criteri : «Contra l'economia seny». Home, no fotem! Això es com allò del dit i la lluna :)
L'economia es una matèria d'estudi -si us agrada més així- que s'ensenya a les universitats, que honora els seus homes més eminents amb un premi Nobel, i que te per objecte l'estudi dels mecanismes que governen la creació i intercanvi de riquesa en les societats humanes. Aquests mecanismes son tan importants que poden marcar la diferencia entre que una societat prosperi de forma justa i igualitària, o be s'enfonsi en
la misèria, la desesperació i la llei de la selva.
Jo ja sé el que voleu dir (vaja, m'ho penso): que les relacions econòmiques estan dominades per la cobdícia humana. Però donar-li la culpa d'això a la economia, es tan absurd com donar-li la culpa a la medecina de que hi hagi gent que es mori de càncer. Es clar que hi ha economistes sense escrúpols! com n'hi ha de metges, d'enginyers, d'arquitectes o de jutges i advocats. Direm per això que la medecina, la enginyeria, l'arquitectura o el dret son perversos?
No sóc tan precís com tu, volia dir abans que economia seny. Suposo que en el fons estem d'acord, ja que també considero que algunes variables econòmiques calen ser aplicades, i perquè suposo que estaràs d'acord també que l'economia -la ciència- no ha sabut preveure allò que està passant amb la "crisi". Compte, tots menys quatro Niños Becerra, que molt em sospito :) no ha de ser sant de ta devoció.
ResponEliminaRecordo que fa poc van donar un Nobel a un que després es va demostrar que la pifiaca arreu.
De ben segur que estem d'acord :) Es el que et deia: no es pot confondre la ciència econòmica amb la mala praxi de la economia. Però això passa amb totes les ciències (o com n'hi vulguis dir)
ResponEliminaNo hi tinc res en contra d'en Niño Becerra; no soc dels llepafils que es miren per damunt de l'espatlla als entesos que s'esforcen per divulgar i fer entenedora l'economia, o qualsevol altre ciència, al públic general. Dels que jo he llegit, però, els que més m'han agradat han estat en Galbraith (mort fa 3 o 4 anys i en Stiglitz. Si tens ocasió de llegir-els (o algú te'n parla) ja em sabràs dir si son, o no, gent de seny.
La perla del dia. A can Cuní, en Joan Julivert ha dit avui:
ResponElimina«Zapatero ha passat directament de negar la crisi a dir que estem sortint de la crisi. ¿No s'ha saltat una etapa?»