31 de gener de 2010

Les dues Cultures

L'altre dia em deia l'Albert Esteruelas "Evo": «Brian, em pregunto a què et dediques». Es una manera prudent d'esquivar el tòpic «¿ets de ciències o de lletres?» La pregunta em va rememorar el vell (però mai tancat) debat sobre les dues cultures. El debat el va encetar C. P. Snow el 1959 amb una conferència que es va fer famosa: The two cultures. Tant va ser així que de la conferència en va sortir un llibre amb el mateix títol, i encara, el 1963, una seqüela: The Two Cultures and the Scientific Revolution.

La qüestió que preocupava Snow era la clivella entre les humanitats i la ciència. Més encara, com a home de ciència l'estorava el fet de que els literats s'haguessin apropiat del terme «intel·lectual». Ho exemplificava de manera contundent amb aquesta sentencia «Not knowing the Second Law of Thermodynamics is like never having read a work of Shakespeare», i es sorprenia de que homes com Albert Einstein, Edwin Hubble o Werner Heisenberg quedessin exclosos de la dita categoria de intel·lectuals.

Si la Segona llei de la termodinàmica o Shakespeare els sona molt llunyà els posaré un exemple mes casolà: a la nostre blocosfera, si algú no ha llegit Tirant lo Blanc, El Criteri o El Quadern Gris pensarem que li manca quelcom; però en canvi, ens semblarà la cosa més normal del mon el fet de que quedi desconcertat davant d'un problema tant simple com es el de dividir exactament un lingot en tres parts iguals o, fins i tot, trobarem paradoxal que la solució sigui independent d'una cosa tan arbitraria i contingent com es el sistema de pesos i mesures emprat o la base del sistema de numeració (de base 10 a la nostre civilització, però que molt be podria ser -a més a més amb avantatge- de base 8, 12 o 16).

En el segon llibre esmentat Snow aventurava que tal vegada una tercera cultura emergiria i emplenaria la clivella entre homes de ciències i de lletres. Cap el 1991 John Brockman va reprendre el tema, també en forma de conferència primer i de llibre després, i -com demanen els temps- obrint una web a Internet per allotjar el projecte. Brockman va recuperar el nom suggerit per Snow, Tercera Cultura però, més escèptic, ja no somnia amb emplenar la clivella. En lloc d'això promou, recopila i edita l'obra dels científics -de la física, de la biologia, de la ment- que, per dir-ho amb les seves paraules, «estan ocupant el lloc del intel·lectual clàssic a l'hora de posar de manifest el sentit més profund de la nostra vida, replantejant-se qui i què som». Entre aquests nous intel.intel·lectuals hi ha noms tan coneguts com Penrose, Dawkins, Gould, Dennett, Pinker, Varela, Margulis, Gell-Mann, etcètera.

El Renaixement va ser, a l'hora, l'esclat i el principi de la fi de la cultura com un tot. Miquel Àngel o Leonardo son el paradigma de l'home total. La Il.lustració es la mort definitiva d'aquell home total; ja cap ment humana, per excepcional que sigui, serà capaç d'abastar tot el saber acumulat. La especialització -i per tant la divisió- es inevitable. Malgrat tot, l'home del Renaixement ha quedat com a l'ideal per a qualsevol que sigui capaç de meravellar-se davant de la complexitat del mon i de les fites aconseguides per la ment humana.

Per cert, encara no he contestat la pregunta del Evo: jo soc electricista (es dir, si ho voleu, de ciències).

18 comentaris:

  1. Estimado Brian:

    Debes de ser un electricista muy especial, si nos ponemos así, servidor también lo es. Lógicamente las especializaciones científicas y técnicas hacen imposible la propuesta de actualizar un hombre completo preparado en todas las ciencias. Por ello, una tarea fundamental en este mundo actual, es de los divulgadores de ciencias. Aquellos que hacen posible que los legos puedan acceder al bello mundo de las Ciencias y de las letras. Pero existe el problema de que muchos divulgadores son personas adscritas a determinadas corrientes e intereses económicos que velan y compran páginas enteras de revistas, periódicos, programas de TV, páginas de Internet, etc., para con la artimaña de publicitar un aspecto científico acaban por recomendar determinado producto de los laboratorios "Mariah de la O".

    El mundo de la ciencia va por un lado y el mundo social va por otro, en nuestra actual sociedad el maridaje resulta imposible, pero a pesar de todo hay que usar los conocimientos para explicar al pueblo llano lo más acertado de las aplicaciones de la ciencia.

    También hay que recordar los muchos intentos de fraude y de mentiras interesadas que suelen darse en función de intereses económicos fehacientes en el entorno. La súper especialización científica tiene también graves problemas de incardinar los conocimientos de manera correcta en el entorno social. La separación de lo científico de lo humano y natural lleva a dislocaciones claras entre los principios básicos y derechos humanos y los intereses de los dueños de los laboratorios que exploran todo ello para ganancias económicas sin freno y sin control. Hay áreas muy delicadas que afectan sobremanera a la sociedad civil, como pueden ser, las técnicas bioquímicas por un lado y las investigaciones sobre el control mental de las masas. Es decir los virus y la modelación de las mentes. Otras partes son más artificiosas y sólo son ruidos de trompetas y timbales.

    ResponElimina
  2. Ës que el professor sóc jo, i, en canvi, vosaltres sabeu de tot (o és que tireu de google fins i tot en els comentaris). No és possible que jo sigui el més tonto (o sí?) UN post ben maco! Us explico una anécdota. FAig classes a la fac. Un dia vé una alumna i em diu: em pots recomanar un llibre ben curt (els obliga a llegir un) i fàcil, és que no m'agrada llegit. Jo, aixecat a les 6 del ma´ti per a fer classe a les 8'30 (passant per la ronda) i havent de continuar a les 11'30 em vaig quedar meravellat, sense saber que dir. FInalment vaig dir que no m'agrada recomanar llibres perquè és molt personal, que deixés que m'ho pensés.
    La pregunta, Brian era més aviat retòrica, com dient, collons els que saps!
    Evocacions

    ResponElimina
  3. Gràcies pels comentaris.

    José: por supuesto que la gente de la ciencia no son seres angelicales y que hay mucho embaucador y mucho paracientífico; y también intereses creados, claro que sí. Pero para esto está el sentido crítico y el escepticismo: no para cargárselo todo, pero sí para deslindar el grano de la paja.

    Evo: jo tiro de Google per recuperar noms i cites, perquè es més rapit que agafar un llibre del prestatge i rebuscar a l'index. I també enllaço a llocs de interès, perquè en cap altre lloc com a Internet es pot accedir a tanta informació, però les idees son meves, i si copio i enganxo, dic de on.

    I un altre cosa: com li dic al José, cal ser molt crític amb el que hi ha a la xarxa: es trobant mols tresors, però també molta merda (parlant clar i català) de manera que cal saber destriar.

    ResponElimina
  4. Totalmente de acuerdo, pero este foro a veces no entiende las retóricas cientifistas y hay que hacer un trabajo mas de divulgador serio y preparado que de docto y probo científico. Porque si no muchos lectores desbarran ante las imnumerables líneas por leer. No es mi caso ya lo sabes. Po eso mi forma expresiva tiene a ser un tanto menos cientifista y mas generalista. Es mas dificil expresar ideas complicadas con métodos y formas sencillas que hacerlo de manera magistral.

    ResponElimina
  5. Es cert que un especialista en una matèria no pot saber molt d'altres que li són a priori llunyanes. Però cal un mínim de curiositat interdisciplinar. Com deia Humet "lo más grande que tiene el hombre son sus ansias de conocer". Una pregunta seria: interessa a l'establishment, que sapiguem massa?

    Ara la pregunta pel Brian seria, Evo, : Com és que un "xispa" sap tant.

    (Compte, la solució a l'enigma és només parcial -mira, parlant d'especialitzacions- és només la matemàtica (i no és per tornar al tema)

    ResponElimina
  6. Ep, que no era una crítica, Brian! NI molt menys! És que realment feu uns posts molt guapos!

    ResponElimina
  7. Criteri:
    El que vulgui l'establishment se'ns ha de ben refotre; la curiositat intel·lectual es de les poques coses que val la pena gaudir en aquest mon.

    Quan dic que soc "xispa" dic la veritat, però no tota la veritat :) De fet soc pèrit industrial en aquesta especialitat (una titulació extingida fa molts anys, que potser alguns de vosaltres ni veu arribar a conèixer, l'equivalent actual de la qual es enginyer tècnic).

    ResponElimina
  8. Brian, colega, hermano en las chispas telúricas, mira, mañana, con tiempo y la mente mas relajada te contestaré, ahora estoy ya orsay o como se diga. Saludos compadre.

    ResponElimina
  9. Siempre he vivido acomplejado por mi incultura científica, aunque, por ello mismo, he pecado a menudo, tratando de entender lo que mi cortedad me impedía. Leí El azar y la necesidad de Monod con la enciclopedia al lado para tratar de orientarme en el bosque de la bioquímica, y algo me llegó. Leí las divulgaciones de física de los grandes números de Hawking, y me encontré cómodo en el relato. Leí La cebolla cósmica de Close y me dejé enredar por los hadrones y los bosones, como si estuviera en El señor de los anillos. A los 14 hube de escoger entre los números y las palabras y opté por las últimas. Me gustaba la física, porque tenía "relato"; me espantó la química, porque tenía "letanía". No sé. A día de hoy creo que no tengo ninguna de las dos culturas, aunque meto la cuchara, con poco provecho, en cuantas se dejan, porque si se me ponen formales, como la matemática o la música, me pierdo.

    ResponElimina
  10. Pues si ha leído a Jacques Monod, a Stephen Hawking y a Frank Close, Juan, ¡no está nada mal! Eso sí, estamos hablado de libros que se escribieron hace más de 20 años; no vendría mal ponerse al día :-))

    El que yo le propongo -aunque tampoco se escribió anteayer, todo hay que decirlo- tiene la ventaja de que es muy ameno. Cada uno de los científicos que colaboró en el mismo (veinte y tantos) escribe un artículo y luego se interpelan entre ellos. Es para abrir boca; si las ideas que expone alguno de ellos le parecen particularmente interesantes, no hay más que ir a la librería (o a la biblioteca pública) y ahondar un poco más.

    ResponElimina
  11. Però si no hi ha debat. Intel.lectual és aquell que fa ús de l'intel.lecte o que es guanya la vida manifestant el seu intelecte. El que passa és que els literats s'ho apropien tot. Colla de creguts és el que són:-) salud

    ResponElimina
  12. Bona qüestió aquesta de les dues cultures.

    Jo veig el coneixement com una empresa, una inmensa empresa humana. I com totes les empreses es necessiten una quantitat ingent de sectors diferents que hi contribueixin. I quan més gran es fa l'empres més es ramifica a questa.

    Tanmateix, aquesta mepresa precisa de directius, d'homes capaços de tenir una visió absoluta i global de tot el que s'hi cou allà dins. Són homes que no han de ser especialistes en cap tema, però han de saber manejar-se en tots els temes. Podríem anomenar aquests homes, filòsofs.

    Però per ser un tipus d'aquestes característiques no es tracta del que saps, de l'erudició pura i dura, sinó de no tenir por a emmerdat-te en tots els temes.
    salut

    ResponElimina
  13. 15 DE SEPTIEMBRE 2020, PRIMER DÍA DE ESCUELA EN ESPAÑA.
    La profesora, pasa lista:

    "Mustafá El-Ekhseri"
    "Presente"

    "Achmed El-Cabul"
    "Presente"

    "Kadir
    Sel-Ohlmi"
    "Presente"

    "Mohammed Endahrha"
    "Presente"

    "Al Ber Tomar Tindi-Ez"
    Nadie contesta

    "Al Ber Tomar Tindi-Ez"
    Nadie contesta

    Profesora: "Por última vez: Al Ber Tomar Tindi-Ez"

    De repente se levanta un chico y dice:
    "Debo ser yo profesora, pero se pronuncia: Alberto Martin Diez

    ResponElimina
  14. 1- El pobre: trabaja
    2- El rico: le explota
    3- El soldado :defiende a los dos
    4- El contribuyente: paga por los tres
    5- El vago: descansa por los cuatro
    6- El borracho: bebe por los cinco
    7- El banquero: estafa a los seis
    8- El abogado: engaña a los siete
    8- El médico: mata a los ocho
    9- El sepulturero: entierra a los nueve
    10-Y el político: vive de los diez

    ResponElimina
  15. José, no te lo tomes a mal, pero preferiría que te ajustaras un poco más al tema. Por otro lado, el crosposting (enviar el mismo post a varios destinatarios) es una práctica mal vista en Internet

    ResponElimina
  16. Brian, hombre de vez en cuando hay que ser un poco transgresor, a veces mucha seriedad rompe el ánimo. Si no metes alguna cuña que deslice la pena, se aburre uno mucho. Perdona por haber roto el equilibrio dialéctico, pero el tema al no meverse, estaba quieto.

    ResponElimina
  17. Vale, de acuerdo, a ver si le doy un meneo. El caso es que me da pereza, de ahí el título del bloc...

    ResponElimina
  18. Vale hombre, eso, una cierta sonrisa sardónica, un vasito de malta escocesa y un rato de mirar las musarañas.

    ResponElimina