Ahir parlàvem amb en Criteri de economia i de economistes. D'antuvi hi va haver un mal entès però em sembla que finalment ens varem entendre: una cosa es l'economia, que en tan que ciència no és ni bona ni dolenta, i un altre la praxis econòmica, que pot ser més o menys encertada o més o menys perversa. I el mateix es podria dir -afegia jo- respecte qualsevol altre ciència: pel fet de que hi hagin metges o advocats pocavergonyes no direm que la medicina o el dret son disciplines perverses. I acabàvem la discussió referint-nos a economistes concrets. Ell me'n citava un -Niño Becerra- i jo n'hi recomanava dos com a exemple de economistes assenyats i amb un elevat sentit de l'ètica: John K. Galbraith (del que ja he parlat en altres entrades) i Joseph E. Stiglitz.
Vaig pensar després que en lloc (o a més a més) de parlar-li de economistes d'àmbit mundial podia haver-n'hi citat de més propers, que també n'hi han. I vet-ho aquí que, avui, el senyor Cuni ens sorprèn amb una tertulià extraordinària amb quatre dels més destacats economistes amb càtedra a Catalunya; entre ells, el que sembla gaudir de les preferències d'en Criteri. Jo no m'atreveixo a pronunciar-me en favor d'un o altre perquè em sembla que tots quatre son molt bons en la seva disciplina i a tots quatre els hi suposo una gran categoria professional i ètica. (I tampoc hi entenc un borrall com saber qui va més encertat). La tertúlia ha quedat dividida en tres vídeos, que enllaço a continuació. (He eliminat les imatges):
El que sí que es fa evident, al marge del discurs tècnic, es el tarannà de cadascú. El Niño Becerra, més epatant, més catastrofista, si voleu, reitera la seva tesis de que el problema es de fons, d'abast global a l'escena internacional, i que no s'arregle a curt plaç ni amb mesures circumstancials. Antón Costas, reposat i contemporitzador, diu les coses pel seu nom, però també diu que no estem a la UVI i que no cal espantar la gent. Li agrada posar exemples com: si tenim el malat a sobre el llit, i el metge, en lloc de prendre mesures, es posa a plorar, anem malament. Josep Oliver, també tranquil, posa l'enfasi en el llarg plaç i no tant en com ens en sortirem de la crisi, sinó en quins plantejaments s'han de fer per després de la crisi. L'Alfred Pastor, finalment, que te experiència com a secretari d'Estat de Economia, es el que es mostra més contundent a l'hora de criticar el Govern de l'Estat per la seva indefinició i la seva política erràtica.
La pregunta del dia era sobre si s'estava d'acord en que el Rei hagi pres la iniciativa de convocar les forces politiques, patronal i sindicats per tal de apressar-els a que arribin a acords d'Estat, i en això tots hi han estat d'acord. Està clar que era necessari que es fes, el que no està tan clar es que ho hagués de fer el Rei. Però en fi, aquestes ja son figues d'un altre paner. Ho deixo aquí; de fet només volia aprofitar l'avinentesa de la discussió d'ahir per apropar-vos aquest debat.
________
Editat 19/02/2010: eliminades les imatges per tal de que la pàgina es carregui més ràpidament.
________
Nota: per alguna raó que desconec, el meu "blogroll" no funciona. (Per si algú se'n refiava)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
En primer lloc, perdona Brian perquè tens raó: no he estat gaire equànim. Tampoc és el meu estil, però hiu ha actituds...
ResponEliminaAnem al gra, que per això ens paguen. Dius que la ciència no és bona ni dolenta, però no t’oblidis que sí és interessada, no neutral. No és LA ciència, sinó UNA ciència i, a més a més, construïda. Cites Joseph E. Stiglitz, que va ser un important capitoste de la política més capitalista i que va fer marxa enrera (El malestar en la globalización, per exemple. El problema de l'economia és que el mercat no s'autorregula a ssí mateix; la regulació l'estan fent les multinacionals i cal demanar la intervenció de l'Estat. Ningú no gosa parlar del pleno empleo, a més amés, cada vegada hi haurà més atur (Ulric Beck, Rifkin...), més desigualtat... La política duta a terme (a Europa i de retruc als països membres)és contrària a la solució del problema: En lloc de repartiment de la feina, allargament de la jubilació.. Podríem allargar-nos. En resum: si l'estat no reparteix i assegura el bon funcionament, qui ho farà? En definitiva, més democràcia, i la democràcia s'assegura amb insititucions, no amb empreses...
Hola Evo. Gràcies per vindre al bloc; em sento molt incòmode havent-me de defensar a blocs de tercers. Admeto que vaig perdre la paciència amb el José, però es que ja n'estava fart de que em fiqués el dit a l'ull. No cal que et digui que això no vol dir que tingui cap simpatia pels tocacollons que ens visiten de quan en quan.
ResponEliminaAnem al tema. Estic d'acord en que el pensament econòmic sembla dominat per la ideologia liberal conservadora (no ens embranquem ara en les diferents accepcions de la paraula liberal) i que, com a conseqüència, aquesta corrent també domina l'escena mundial. I això també pot passar -i passa- en les demés ciències. Tu que ets sociòleg (o, si més no, ensenyes sociologia) saps que hi ha una sociologia de la ciència (potser has llegit Kuhn o Popper) i que, àdhuc en les ciències dites pures, la investigació no és asèptica, sinó que es mou per interessos o, fins i tot, per egos personals. El que jo defenso es que tot això -la manera com els homes modulen i aprofiten el coneixement- no suposa la negació de que hi ha una realitat susceptible de ser descoberta i/o estudiada. El contrari ens porta al relativisme extrem o fins i tot al nihilisme.
Però em sembla que me'n he anat pels cerros d'Úbeda. Torno a la teva argumentació. Dius que el mercat no s'auto regula. D'acord, però això també ho diuen molts economistes; una cosa es la economia i un altre la política econòmica. Com et deia més amunt, que el liberalisme (mal entès) sigui la ideologia dominat no vol dir que des de la ciència econòmica no es pugui elaborar una política econòmica d'esquerres. I al dir d'esquerres no vull dir marxista, em conformo amb el keynesianisme i la socialdemocràcia. ¿Has llegir, per no anar a buscar els de fora, els articles que el Vicenç Navarro publica regularment?
He de confessar que les ciències econòmiques són una asignatura pendent i per tant aporofitaré el consell y repassaré els que aconselles, ara que ja sé més o menys del keyness. que per cert no tocas.
ResponEliminaNo saps com agraeixo l'enllaç de la veddete Cuní. El debat aquest havia de ser per sucar-hi pa. I no crec que ningú el contradís com el contradiuen per darrera -al Niño- que és cert, no parla massa de solucions.
Aspecte interessant el darrer i que diria que corrobora la meva poca fe en la economia: Si tan ciència és perquè no hi ha un compendi , científic! a les facultats sobre com aplicar una socialdemocràcia , desde l'economia? tot ben sistematitzat. Per cert ,socialdemòcracia, quina? la Zapateril, la sueca o l'eslovàquia:)?
I aquí entraríem en un llaaarg debat sobre les ideologies i les dretes i les esquerres. De moment em fa mandra però tard o d'hora cal entrar-hi.
Home! amic Brian, estem totalment d'acord! Les presses... Volia dir, si fa no fa, el mateix que tu. Navarro, BIenestar insuficiente, democracia incompleta, és el títol d'una obra seva. Nosaltres, a lo nostre, que és parlar, debatre i serdiscutim, però així, com tu ho fas. Això és casa teva, no fotem, tu marques la conversa. NO sóc sociòleg, però vaig fem entre la història, la sociologia, la filosofia, però sobretot essent persona el millor qu e puc, què això és l'important.
ResponEliminaEvocacions
Criteri, si llegeixes el meu comentari de més amunt veuràs que si be no parlo de Keynes... parlo del keynesianisme :)
ResponEliminaDe qui sí he parlat en diverses ocasions en aquest bloc es d'un del seguidors i apologetes més famosos de Keynes: John K. Galbraith. Si tens una mica de temps et convido a llegir el que en vaig escriure fa més d'un any. Del propi Keynes no he llegit res. I no em consta que escrivís per al gran públic; la seva obra fonamental -The General Theory of Employment, Interes and Money es un llibre tècnic només a l'abast dels entesos. (I encara amb prou feines, si em de fer cas d'en Galbraith).
Com va tot? Jo diria que el Sr. Becerra té força raó, tenim un greu problema de fons. Primera, perquè el capitalisme s'haguanta sobre una idea teològica de la realitat (la creença que es pot crèixer indefiidament i per la cara), fet que ens porta a greus problemes estructurals.
ResponEliminaA més, crec que el problema de l'economia actual és molt simple: sembla com si la finalitat de la socitat sigui l'economia, quan l'economia hauria de ser un mitjà per assolir altres fins o objectius.
Apa, a reveure.
El capitalisme és el major cancer de la societat industrial, no existeix capitalisme, existeix rapiña inmisericorde del planeta, i els fins estudiosos del capitalisme ho volen convertir en cienca de carronya. Tots els estudis de Keynes i la seva escola malnacida ens ha dut a una segona era de liberalitat i mort dels pobres i robatori de les seves matèries primeres. Tot la resta són justificacions barates d'acomplexats que viuen de la sang dels pobrres.
ResponEliminaEstic d'acord amb l'amic anònim, sobretot si en el capitalisme incluïm la Xina i l'antiga URSS- (Suposo que tots tenim clar el terme capitalisme d'estat)
ResponEliminaQueda't tranquil Brian, viu pacífic en la teva cleda, canvia d'escola ideològica sense tenir sentit de la coherència. Segueix lloant al millor postor en la teva docta carrera, arribaràs lluny.
ResponEliminaEl món va d'una banda i la realitat dels estudiosos va per altre molt diferent. Els quals governeu la societat no podeu sofrir mirar-vos al mirall, només veuries les vostres ombres. Bé sembla que no saps "dialogar" sense recórrer al cap que et llevi els moscones de damunt, és a dir, "mama fulanito m'ha cridat mojigato".
En fi, Brian, si vols ocupar altres llocs per als quals no estàs preparat, fes-lo, et trobaràs amb "siseñoresatodo", malament ens malgrat tots. Quan tinguis sentit del ridícul rellegix tot el que has escrit des del teu alt nivell de poder i et trobaràs amb alguna amarga sorpresa. Tots els altres no som ximples, ni illetrats, ni hem o pertanyem a aquesta elit apaniguada que es presta a separar-se del problema per a quedar-se per sobre dels altres i dir que clar "yonopuedopermitirwue".
En fi, la teva bloguería és insulsa, la meva infame, la teva bloguería és pedant, la mís inútil, la teva bloguería és elitista, la meva sense complexos. Una cordial salutació des de la inutilitat d'aquesta cosa que solament serveix de vegades per a crear-nos i creure'ns un món fictici i el que no som en la realitat. Atte: José
Si no estás de acuerdo, me lo puedes borrar y luego haré un espameado general.
Perdona que em surti del tema però com que vàrem parlar de la positivitat o no del fenòmen migratori, escric ja que la realitat s'ha manifestat en tota la seva cruesa -per enèssima vegada- a Milà. I no entre nacionals i immigrats, ni entre immigrats, sinó batusses amb morts ara ja entre fills d'immigrats. "Tant li fa dir com no dir" els fets són els fets.
ResponEliminaNo te voy a borrar, José, tranquilo. Y, por supuesto, puedes escribir en castellano; quizá consigas expresarte mejor.
ResponEliminaNo sé, Criteri, però no em sembla que l'anònim estigui pensant amb la Xina i l'antiga URSS. (De tota manera, si has aconseguit entendre'l, chapeau) :)
El capitalismo necesita tener sus excusas, vanas, futiles, inanes, creador de hambrunas al desposeer a los pueblos de sus materias primnas. El capitalismo actual, muy rpogre, muy sindicado, muy talantero, es una "merda" que hace sugragar a los pobres, a los trabajadores, a cualquier productor obrero o proletariado todas las penurias de los especuladores bolsistas para llenarse aún mas sus bolsas y llevarlas a las Caiman.
ResponEliminaEn el siglo XIX, 8un fantasma recorría Europa, el comunismo como forma de contrarestar el abuso del capitalismo. Hoy en siglo XXI, otros fantasmas peores se ciernen sobre los sistemas, observad el mundo, leed las noticias, mirad los crímenes contra las poblaciones, mirad como bien viven los de siempre y como los de siempre pasan y viven en la miseria. Bienvenido sea el Nuevo Capitalismo, todo kenesyano, pulido de grandes master, etc.
ResponEliminaOff-Toppic
ResponEliminaAquest matí, llegint el recull d'articles d'opinió que fa Reggio cada dia (recomanable) m'he topat amb un article d'en SS a El Mundo. Per aquells que encara el segueixen, pot ser un exercici interessant comparar el que diu en un lloc i a l'altre. (I si algú patia per si naufragava a Factual, pot deixar de patir).
No he estat prou hàbil per veure la diferència en SS :)
ResponEliminaHome! aquestes coses no es veuen en un dia.
ResponElimina