20 de febrer del 2010

En homenatge a Krahn

Ha mort Fernado Krahn, il·lustrador de la ciència

El dijous passat, dia 18, va morir el dibuixant Fernando Krahn, il·lustrador de La Vanguardia des de feia 26 anys. Gràcies a ell, en certa manera, jo vaig re-descobrir el vell diari. (Clicar el dibuix per engrandir)

El meu pare es va de-subscriure de La Vanguardia arran del cas Galinsoga (el 1959) però va continuar comprant-la cada dia al quiosc --tampoc hi havia gaire per escollir. Per a ell comprar la Vanguardia era quelcom ineludible, com afaitar-se, o prendre's el cafè de bon matí. Jo vaig heretar l'addicció a comprar el diari cada dia; però ja no era La Vanguardia (que per a mi estava indissolublement associada al régimen) sinó qualsevol altre.

Be, no exactament qualsevol altre, sinó el que en cada moment a mi em semblava menys proper al tal règim i els seus hereus. Així, vaig anar passant pel Tele-eXprés de l'Ibañez Escofet, l'Avui d'en Josep Faulí, El Diario de Barcelona d'en Tristán La Rosa, El País d'en Cebrián (que vaig estimar i odiar no sé quantes vegades)... Fins que un bon dia - als darrers 80s- vaig descobrir que, els dissabtes, La Vanguardia, publicava unes pàgines de ciència força interessants (que més tard es van convertir en un excel·lent suplement) il·lustrades amb uns dibuixos encara més interessants. Era l'època d'en Lluís Foix --i més endavant d'en Joan Tàpia-- i vet-ho aquí, que ja no era el portaveu de la dreta més carrinclona, sinó que s'havia convertit en un diari modern i progressista. La historia més recent ja la coneixeu tots: l'any 2000, al carrer de Pelai van desembarcar els prenafeta's boys i li van dir al conde de Godó que si s'havia begut l'enteniment i que, què era això de fer-li el joc a l'enemic. Des les hores un altre cop m'he de veure com ànima en pena, vagant del País al Periòdico i del Periódico al País, perquè, com diu la copla, ni contigo ni sin tí tienen mis males remedio.

Però m'he anat del que volia parlar, que era del malaguanyat amic Krahn. Nat a Xile el 1935, s'en va exiliar quan la dictadura del Pinochet, i, per sort nostra, es va establir a Sitges, on ha viscut fins a la seva mort. La ciència i el surrealisme son dues coses per les que --cadascuna al seu lloc-- sento debilitat, i en Krahn sabia combinar-les perfectament. No sé si perquè tenia formació científica, o perquè tenia una extraordinària capacitat per copsar les indicacions d'en David Jou, Vladimir de Semir i d'altres periodistes científics, feia un dibuixos que eren, no ja només el complement perfecte dels texts, sinó gaire be ciència en sí mateixos. Fins a tal punt que, de vegades, quasi be semblava que els propis texts quedesin en un segon pla.
   
_____________________________________

Otrosí: Ja m'he perdut del tot

Avui, al quiosc, quasi be tots els diaris duien a la portada, i de forma destacada, la foto d'un paio --a qui no conec de res-- que diu que demana disculpes pels seus embolics de faldilles i que "no descarta tornar al golf aquest any". (??!)

Sempre he sostingut que si tothom va en un sentit i tu (com el boig de l'autopista) vas en sentit contrari, el que va errat ets tu. Es doncs evident que qui va errat soc jo. No pot ser que, de cop i volta, tota la premsa s'hagi tornat groga, no pot ser que tot hom s'hagi tornat grillat, no pot ser que m'hagin abduit i estigui visquen a la Amèrica profonda sense haver-me'n adonat. Així, doncs, soc jo qui s'ha perdut, i el primer pas es admetre-ho.

9 comentaris:

  1. S'entén que llegeixes la Vanguardia oi? En això de la premsa passa com els partits, no tries el que t'agrada més sinó el que et desagrada menys.
    Gran Krahn, afinitat surrealista la que hi tenia jo.
    Res nou lo del golfo golfista: I lo de la Superbowl? Aviat celebrarem l'Acció de gràcies.

    ResponElimina
  2. Bon post. Jo llegeixo Lavan, per fer quelcom a l'hora del pati. Cada vegada m'interessa menys, la veritat. Jo diria, seguint l'aportació de criteri, que no tries la premsa que t'agrada sinó que la premsa et tria a tu. I veus, la premsa, no siguis humil, és com els polítics: no tenim la premsa que ens mereixem perquè un periòdic ha d'estar per sobre del nivell social (això, sí, essent comprensible) Perdoneu incoherències, és que estic amb febre a casa fa uns dies.

    ResponElimina
  3. No, Criteri, fa anys que no llegeixo la Vanguardia (em comença a preocupar això de ser tan maldestre a l'hora de fer-me entendre) :) Però sí que m'has entès en lo de que no llegeixo el que més m'agrada, sinó el que menys em desagrada.

    ResponElimina
  4. Perdona, em va quedar que la llegies des dels dissabtes científics, i no descartava que la llegissis també ara, i queda clar que llegeixes el "tebeo i el totxo":) -que diuen alguns-

    ResponElimina
  5. Eso te pasa por no ponerte "elleres" selectivas, te lo lees todo y luego se dice que sólo se lee lo bueno, pero para eso hay que leérselo todo. En fin como aquellas mujeres que se tapan los ojos con los dedos de la mano abiertos y dicen -uf que asco-. La Vanguardia ya no es lo que fue, casi se parece al libelo de El Periódico aunque disfrazado de algo mas serio. Hay q ue salir al exterior para leer y encontrar algo serio y que merezca la pena. El Criteri tiene grabado a fuego lo bueno de la Historia.

    ResponElimina
  6. Crec no equivocar-me al recomanar-te aquest blog de València. Com que fa poques entrades és tipus foro, on té l'amabilitat de contestar-te ampliament. Que no corri massa ara que hi ha encara "espai" :)

    (adjunto perfil abassegador)


    * Pensamiento Sistémico
    * Dinámica de Sistemas
    * Sistemas Complejos
    * Sistemas de Información
    * Gestión de la Producción
    * Teoría de las Limitaciones
    * Inteligencia Articial
    * Gestión del Conocimiento
    * Pensamiento Lateral
    * Investigación Operativa
    * Teoría de Juegos
    * Prospectiva
    * Teoría del Caos
    * Matemática No Lineal
    * Psicología Cognitiva
    * Infonomía
    * Ecología Sistémica
    * Senderismo
    * Yoga
    * Zen
    * Cine

    Els meus blocs


    Pensamiento Sistémico (BLOG)

    ResponElimina
  7. Criteri:

    He deixat un comentari al bloc que m'has recomanat.

    ResponElimina
  8. Criteri & Brian....el sr. Jose Monzo, si algo tiene, es que tiene las ideas claras. Hace tiempo que tengo la suerte de seguirlo y de aprender.
    También tengo la suerte de que se acaba de apuntar al grupo -transición- que acabo de crear en facebook, para seguir debatiendo y aprendiendo de estos temas con visión de pensamiento sistemico.

    También os invito a vosotros, seria también muy interesante contar con vuestras reflexiones.

    saludos Ramon

    ResponElimina
  9. el enlace es:
    http://www.facebook.com/group.php?gid=332995051816&ref=mf

    pd. hace una semana que empezamos, poco a poco introduciremos los temas que se crean entre todos mas interesantes.

    ResponElimina