28 de gener del 2010

El perquè de tot plegat (de la martingala dels blocs)

L'espurna va saltar l'altre dia al bloc d'un que vigila. Prenent com a pretext unes reflexions a la Tania, en Damien deixa anar: «no sé si calen tants blocs. No sé quina falta fa que tots xerrem tant, i tant...» i una mica més avall rebla el clau «penso que volem transcendir, d'una forma o d'una altra, i que alguna cosa de nosaltres quedi més enllà del nostre instant caduc. I no sé ben bé perquè». Jo hi vaig comentar quelcom que va fer dir als assaltants «com bé apuntava en Brian al bloc d'U.Q.V., hi ha una discussió pendent sobre la proliferació de blocs, la seva finalitat, la utilitat o l'enriquiment personal que en treiem. Si és que en treiem cap».

A qui més qui menys, sembla, li rosega el cuquet i li agradaria parlar-ne. Som-hi, doncs. Caldria, però, fer primer una mica de historia (si més no, jo tinc la meva).

Vaig comprar un primer PC amb un modem telefònic cap a l'any 96, i la primera incursió a Internet va ser als news grups (es.ciencia.misc es deia el primer grup on vaig aterrar). No sé sí ho havíeu experimentat; jo feia servir un programet que es deia Agent newsreader (per cert, amb un logo que em recorda el de UQV), amb el qual feia una o dues connexions al dia, d'uns minutets cada una (tipus trucada telefònica, es clar) per descarregar els fils que m'interessaven. Després hi feia els meus comentaris off-line, que enviava en la següent connexió. D'ací vaig passar a les llistes de correu que, amb diferent format, seguien la mateixa mecànica: connexions puntuals i de cara al gra.

Amb tot això ens va anar arribant la banda ample (a uns abans que a altres). Hi havia, però, una mena de consciencia ecològica, per dir-ho d'alguna manera, sobre la conveniència de no abusar de l'ample de banda (tenia un amic que no podia pair als qui escrivien amb "text enriquit" en lloc de text pla -ja no diguem si al damunt enviaven adjunts-. Els deia "los nuevos ricos"). I be, amb la banda ample i la tarifa plana van proliferar noves maneres, cada cop més sofisticades, de comunicar-se via Internet: fòrums, blocs, chats, "facebooks" i tota mena de xarxes socials.

Concretament -i deixant a banda les dites xarxes- en el meu comentari a can UQV em referia als fòrums versus els blocs. I manifestava la meva preferència pels primers. Provaré d'argumentar-ho. Parteixo de la base -i m'atreviria a dir que la experiència m'ho confirma- que la principal motivació que ens mou és la de exposar i contrastar les nostres opinions amb les dels demés i participar en debats. La entrada que un fa en un bloc es una excusa per que els demés anem a ficar-hi cullerada, a contradir-el o simplement a petar la xerrada. (I si no ve ningú ens quedem molt frustrats). Cert, hi ha també (cas paradigmàtic: patums i aspirants a patum) qui escriu per sentar càtedra o, també, qui ho fa per pura afecció a la literatura. Però, àdhuc en el cas dels primers, els seus blocs es converteixen sovint en fòrums sui generis on els seguidors de la patum (anava a dir, els acòlits) acaba'n convertint el bloc en una olla de grills on es discuteix de qualsevol cosa, tingui o no relació amb el tema que ha encetat la patum, amb debats que salten d'una entrada a la següent sense ordre ni concert.

Doncs be, el que jo sostinc és que per fer debats i discutir sobre temes -circumstancials o duradors, generals o específics, profunds o trivials- és molt més adient fer-ho en un cassal, que no pas cridant cadascú des de casa seva, pel cel obert o la finestra, o anant tots corrents a reunir-nos a ca l'un o a ca l'altre. Estic segur que el meu és un punt de vista que està esbiaixat i influenciat per la meva experiència personal, i que el tema te molts altres angles sota els quals ser examinat: la vanitat personal, la vis literària, el neguit existencial... o la mandra d'agafar un llibre i fer coses més profitoses. Us ho deixo al punt per que us hi esplaieu a plaer.

13 comentaris:

  1. Un parell d'aportacions ràpides:
    1. Alguns tenim necessitat de comunicar-nos de forma no dogmàtica, ni doctrinària (malgrat de vegades sigui enèrgica). I si no vols pertanyer a cap "màfia" ideològica, en la vida real és força complicat. En un blog és més fàcil. Per ex. vaig a casa criteri i em trobo genbt molt diversa debatent de manera raonada i humana. Això no l'aconsegueixen les vaques grosses.
    2. La gent té coses interessants a dir. Jo, des que estic als blogs llegeixo uns articles que són molt bons de gent desconeguda. Avui he llegit un a La vaca sorda que no coneixia sobre una pel.lícula que m'encanta: els 400 cops.
    3. L'aventatge del blog sobre anar al Casal és que en el blog, escrius quelcom i, si vols, te'n vas a fer el dinar; et poses el pijama o simplement te'n vas a un altre blog. I no passa res. Ara vés al casal i digue's, apa, nens, me'n vas al bar de la cantonada. Ja veuràs com d'aquí surten molt bones aportacions

    ResponElimina
  2. Hola Evo,

    Lo del casal era una metàfora de fòrum (per suposat de internet). Perdona que t'hagi induït a error.

    Es dir, plantejo la alternativa entre debatre cadascú des de el seu bloc (símil: cel obert de l´escala de veïns) o be en un fòrum de internet, com p. ex. "foros.miarroba.com" (símil: casal o ateneu)

    ResponElimina
  3. Brian:

    Quan la Tània em deia que trobava a faltar blogs en català més despolititzats, més de creació, més "normals" en certa forma, afegia que potser "calia" fer una aportació en aquest sentit. Jo el que li qüestionava era la qüestió del "caldre"; com volguent-li dir "no t'hi sentis obligada perquè de l'esforç que hi posis no se'n treurà res". La blogosfera té molta menys força de la que ens pensem. És una opinio, naturalment.
    Un bloc serveix per a moltes coses. En el fons és un mitjà de comunicació amb un component d'immediatesa i "feedback", però amb l'enorme hàndicap de la dispersió. Per això del món dels blogs i d'internet no crec que en poguem esperar cap incidència important en el curs de les coses en el món real, en el sentit de millorar. Jo no conec cap fenomen significatiu de millora col·lectiva que hagi nascut d'aquí.
    Ara bé, que no "calguin" els blogs no vol dir que ens n'haguem d'estar. Si pensem que tenim alguna cosa a dir ja és suficient raó per obrir-ne un, sent conscients que, com al Speakers Corner de Londres com a molt algú s'aturarà un minut i després seguirà el seu camí sense fer-te gaire cas. No hauràs canviat el món, però allò que volies dir no t'haurà quedat al pap, encallat.
    Si els blogs son petits mitjans de comunicació, és normal que acabi passant com en els mitjans convencionals: que hi acudim buscant un cert entreteniment. Això també passa. Ens hi entretenim amb el tipus de coses que hi tenim certa tirada. I al final acaben esdevenint petits clubs d'amiguets.
    Sense entrar en l'enfocament dels blocs com a joc, que ja m'allargaria massa...
    M'he referit als blocs, que és el que conec una mica més, ja que als forums no hi he posat mai els peus.
    Salutacions, Brian

    ResponElimina
  4. COMENT ENVIAT A LA VACA SORDA

    " no apuntaria tan directament a la zoon politikon, si és que ens referim a discutir sobre partits i politicastres. Al menys a mi només ocasionalment m'interessa.
    L'anonimat per a dir coses és un altre raó plausible.
    En el fons potser rau la cosa en la necessitat de comunicar-nos, i de fer algun rot com diu el Noctas. I sobre tot, tot i que això afecta la nostra vanitat, potser lo que més agraïm tots és la informació, de qualsevol mena, seguit ben a prop per la recerca dels "nostres Sòcrates", o de les socratades que podem trobar en el lloc menys impensat, a vegades més que en els diaris. Aquí no ho fem per diners i ja sabem que músic pagat no fa bon so."
    Saluts

    ResponElimina
  5. Estic amb la Tània: massa política als blogs catalans -intueixo que Brian no hi estaria massa dàcord-.

    Lo que diu Evo cal vigilar-ho, que els blogs no limitin el contacte humà. Ara bé, al meu poble Mollet on et trobes amb gent o gent per a parlar, si és un desert cultural, sense cinemes, "casinos" ni teatre? Em refereixo a gent tan interessant com vosaltres:))

    Lo fotut de masa fòrums és que són envaïts per bestiotes i el que s'hi diu no roman, en forma d'article, localitzable -el post-, i a favor és que la dispersió dels blogs és certament és un problema i els forums van, o anaven bé per aplegar la gent entorn temes.

    La influença dels blogs hi és! no ho dubteu, ara bé com deia l'avi:suai suai.

    ResponElimina
  6. Damien:

    Jo diria que estem bastant d'acord respecte de la força o incidència que pugui tindre la blocosfera. Per descomptat tampoc se'm acut que hagi de canviar el mon; ja tinc una edat. Quan parlo de interactuar i debatre penso més en l'individu com a ésser reflexiu que com a animal polític. Per dir-ho de forma breu: jo em veig més com a integrant d'una tertulià que a l'Speakers Corner, tan sigui com a oient o dalt del tamboret.

    Tornant al aspecte, que em podríem dir purament tècnic, de si es millor el fòrum o el bloc, jo diria que quan es tracta de discutir o debatre es millor el fòrum: ho exemplifica el fet de que anem saltant d'un bloc a l'altre (fins el punt que en Criteri penja el mateix comentari en dos blocs). Ara be, es evident que la comunicació i la relació no s'esgota en el debat; si volem transmetre un missatge, o desenvolupar una idea o fer creació literària, no hi dubte de que pujar dalt del tamboret es el més adient.

    ResponElimina
  7. Off-toppic

    Un anonim, que sembla vinculat a "Canal 33", m'ha deixat un missatge en els comentaris de l'entrada: "de vencimientos e insolvencias", reclamant atenció al programa "Singulars", dedicat a Ricardo Vergés, que emetran avui dilluns 25.

    ResponElimina
  8. Toda esta semihilvanada teoría queda requetebonita como una especie de autojustificación interna sin demostrar la plausibilidad inherente a su forma y estado de mover las sinergias necesarias para que sea efectiva. El UQV, bien hace en puntualizar y quitar esa carga de autotrascendencia por la que milita o intenta militar el Brian. Los conmilitones que Brian pueda alistar en su afán, será resultado harto peliagudo. Los blogueros, por la poca experiencia que voy teniendo son poco propicios a hilvanar mas de 6 líneas seguidas, es normal, la gente está cansada, tiene poco tiempo, dejar una simple reseña a veces cuesta una energía que no se tiene.

    Yo creo que una cosa es la bloguería de consumo juvenil, y otra la de desarrollar temas mas crudos y necesarios, donde las tesis y la enumeración de problemas para encontrar formas viables de encauzarlos puede ser otra de las terceras vías.

    Brian siempre señala, "una tesis en tal sitio", "un ensayo en tal otro", un trabajo en TV3, un editorial en "El globo". Cuando esos caminos que señala no están hechos para gente crítica, sino de orden y de sueldo a fin de mes para justificar resultados.

    Lo veo muy de orden pero con ganas de romper su propio molde, le costará, y cuando lo haga habrá subido tres pisos de golpe sobre el nivel del suelo. Le cuesta coger el sarcasmo sutil y la ironía fina la convierte en una especie de falta de respeto.

    Nada Brian, hay que vivir de forma esquizoide pero no esquizofrénica, que no es lo mismo. Núnca te fies de la gente de orden porqué irán a por tí en el momento de tu equivocación. Tienes que estar preparado para salir indemne de esas batallitas y librar la guerra en el campo de la sabiduría personal e íntima.

    Muchos grandes científicos escriben novela, teatro, bajo seudonimo, para que no se sientan coartados por sus ambientes doctrinarios. Y luego en esas obras reflejan aspectos totalmente A-doctrinales, fuera de orden y de ciencia Ficción total. De esa forma evitan la locura y el desajuste interno que produce una vida al servicio del cobro del mes.

    Otro día seguiré con otro apartado de psicología aplicada a la salud mental de intelectuales cogidos en la trampa de su propia trampa.

    ResponElimina
  9. José:

    Aprecio las energías que gastas para decirles a los demás que no gasten tantas energías. También tus esfuerzos por desentrañar complejos ajenos, haciendo honor al refrán que dice: "dime de qué presumes y te diré de qué careces".

    En, serio, en cierta manera te aprecio, pero no voy a contestar más a tus obsesivos devaneos. Te lo creas o no, estoy en un estadio de la vida en el que estas cosas ya no solamente me resbalan; me hastían. Para todo lo demás (hablar de lo divino y de lo humano) aquí me tienes.

    Un Saludo

    ResponElimina
  10. Vaya hombre, tu empiezas un tema, pides y duces y opinas sobre el, y luego dices que pasas de todos, menos de lo divino. ¡aclarate¡. A este paso vas limitando tu campo de acción por correcto en demasía.

    ¿Cual es el tema que quieres debatir que tenga algo de divino?.

    Estás un poco pálido de tus devaneos tecleriles y claro no encuentras el fulgor y el furor necesario para soportar análisis que te puedan hacer pupa.

    Si quieres no vuelvo núnca más, a gastar energías.

    ResponElimina
  11. Lo que quiero decir es que yo no vengo aquí a "soportar" ningún análisis, ni a "autojustificarme" ni a competir con nadie, para ver quién es más listo o más agudo o más ilustrado. (Ni mucho menos a que me psicoanalicen de gratis). ¿Puedes entender esto? Si no, mejor lo dejamos.

    ResponElimina
  12. No era un flash-back, es que estava editant les etiquetes i es veu que em vaig fer un embolic i vaig canviar la data de la entrada sense adonar-me :))

    ResponElimina