20 de març del 2010

El mundo y sus demonios

Aquest matí em truca el meu fill petit:

-Papa, us fa res si vinc a dinar?
-Ja saps que no.
-Molt be, digues-li a la mama que vindré cap a quarts de dues.
-D'acord. Per cert, F. oi que tens un llibre meu d'en C. Sagan?
-Com es diu?
-..."El mundo y sus demonios", em sembla.
-A veure... humm... es un que es veu un misto encès al llom?
-Exacte!
-Vaja, t'ha donat pel Sagan, ara?
-Be... l'altre dia tenia una discussió amb un amic...
-Per Internet, oi? Ha, ha, ves alerta, a veure si t'haurem de portar al ludòpata, ha, ha...
-Menys conya, que soc ton pare!
-"Vale", "vale", jo només ho deia... "vinga", fins després.

La discussió va sorgir l'altre dia a ca la Vaca sorda. En Criteri sostenia que Carl Sagan "va promoure l'estudi dels misteriosos cercles dels camps de blat". No m'hi vaig voler posar "flamenco" perquè no tenia el llibre a ma, però vaig recuperar una dada de la Wiki on es deia que Sagan negava qualsevol evidència en aquest sentit. Efectivament, no només ho nega sinó que al llarg de 5 pàgines explica abastament, amb dades i noms,que tot va ser un seguit de bromes i enganys. No obstant l'aclariment, en Criteri em contra-argumenta:
"Internet té això a vegades, a qui fas cas? Jo no et contradic Brian...ni et deixo de contradir. Que sabem nosaltres?"
Eus aquí la mare de totes credulitats: si Internet ho diu, perquè no ha de ser cert? ¿Per què hauria de creure que el que tu dius que ha dit Sagan es més veritat que el que diu Internet? "Què sabem nosaltres?" Abans, la impremta donava una pàtina de versemblança (recordo un mestre que ens deia "llegiu!, llegiu encara que siguin tebeos!, si més no, no tenen faltes d'ortografia"). Però ara que hi ha pàgines a Internet tan pulcrament editades i amb aquests tipus de lletres tant polits... ¿qui diria que diuen mentides? Doncs en diuen!, i moltes més per metre quadrat que no pas els llibres de sempre. Si el pobre Carl Sagan aixequés el cap es tornaria a morir del disgust.


Quin es doncs el criteri per destria el blat de la palla? No hi ha un eina senzilla, com aquests detectors de mentides que surten a les pel·lícules, però hi ha un eina que utilitzada de forma racional es gaire be més potent: es diu pensament crític. L'enllaç us ho aclarirà una mica (i si teniu la paciència de seguir els enllaços en castellà i anglès i termes associats, millor que millor).

Però la Wikipedia tampoc fa miracles (i també conté errors), així que veiem-ho amb un exemple pràctic: el que va dir Carl Sagan sobre els cercles de cultius. D'una banda tenim el text (ambigu i confús, de manera interessada) que va trobar el Criteri a Internet; d'un altre les pàgines escanejades del llibre del mateix Sagan. Quina es la diferencia?:  la fiabilitat de la font. En el primer cas, una pàgina d'autor desconegut, que diu... que insinua... que Sagan va dir, que... De l'altre un llibre amb el seu copyright, la seva editorial, el seu ISBN. No hi ha color, oi que no?

 Però tampoc es tan senzill, encara. En primer lloc perquè no sempre tenim a ma proves concloents com en aquest cas. Però sobre tot per una cosa que semblaria impossible si no fos real com la mateixa vida: la gent s'aferra amb més força a una mentida edulcorada que a una veritat nua. I es tan fàcil edulcorar les mentides...! A la pàgina 266 d'aquest mateix llibre ens diu en Sagan:
Una de las lecciones más tristes de la historia es esta: si se està sometido a un engaño demasiado tiempo se tiende a rechazar cualquier prueba de que es un engaño. Encontrar la verdad deja de interesarnos. El engaño nos ha engullido. Simplemente es demasiado doloroso reconocer, incluso ante nosotros mismos, que hemos caído en el engaño.
I unes línies més endavant es refereix de nou als cercles de cereals:
Como describí antes, los bromistas británicos confesaron haber hecho «círculos en los campos de cultivo», figuras geométricas que aparecían en los sembrados. (...) sin embargo, ni siquiera cuando confesaron como lo habían hecho cambió la opinión de los creyentes. Arguïan que podía ser que algunos círculos fueran un fraude, pero que había demasiados y algunos pictogramas eran demansiado complejos.
 Be, em sembla que tot el comentat pot ser bastant il·lustratiu. Per descomptat que no convencerà els creients més recalcitrants, que continuaran aferrats a les teories conspiratives, però, si més no, ens quedarem amb la consciència una mica més tranquil·la: no podreu dir que no esteu avisats. ;-)

Deixeu-me encara enganxar-vos una última pàgina escanejada del llibre d'en Sagan. Es la pàgina 232 i 233 on resumeix en un quants punts les "herramientas para el pensamiento escéptico"  
Diu: «El pensamiento escéptico es simplemente el medio de construir, y comprender, un argumento razonado y -especialmente importante- reconocer un argumento falaz o fraudulento». Aquests punts valen el seu pes en or.

25 comentaris:

  1. Gràcies per la referèncie. Precisament si parlava de dubte raonable era perquè estava "informat" que els cercles eren d'una banda atribuïts a quatre pagesos i d'altra pels treballs de les investigacions sobre el tema.

    A Catalunya, Omellons, "la policia autonòmica han explicat que de moment els és impossible determinar les causes que han format aquests cercles socarrimats," Aquests diria que són falsos, però sobre aquests dels links continuo sense pronunciar-me:

    Copia en memoria de Despiertaporfavor, enganxeu: http://despiertaporfavordespierta.blogspot.com/2009/05/circulos-de-los-campos-de-trigo-090509.html

    o bé un altra: crop circle connector. Potser no convençuts però n'hi ha per quedar bocabadats.

    Per cert, és un fenòmen mundial, o sigui que de bromistes n'hi ha un munt. I en alguns d'ells, grandiosos, es necessitarien moltes persones treballant tota la nit.
    De fet jo no sé pas, veient la extraordinària complexitat dels cercles -i moltíssim més que cercles- si és més difícil creure una cosa o una altra. Podria Sagan haber canviat d'opinió? Però de fet de falsaris entre els científics també n'hi ha un munt.


    "«El pensamiento escéptico es simplemente el medio de construir, y comprender, un argumento razonado.." d'acord, apliquem-lo, fins i tot en el camp de la "ciència" però.


    Per cert, Sagan és Déu o quelcom per l'estil? Avui la "Ciència" és la nova fe.

    ResponElimina
  2. Criteri: "Podria Sagan haber canviat d'opinió?"

    Efectivament, podria. De fet, a una persona que al llarg de la seva vida no hagi canviat mai d'opinió se'l podria considerar bastant dogmàtic. Per exemple, es normal parlar del "primer" i "segón" Wittgenstein, quan es parla de filosofia. Aquest es un tema interessant. Jo crec que es bo tindre la ment oberta a canviar de opinió (però això es més fàcil de dir que de fer).

    Sobre els cercles de blat, es cert que n'hi ha de tant sofisticats que costa imaginar que només son una broma. Be, ¿quin altre cosa poden ser? ¿Es imaginable que uns paios de l'altre punta de la galàxia fessin un viatge tan llarg per jugar al gat i la rata durant 30 o 40 anys?. Deia en Sagan que ningú podia tindre tantes ganes com ell d'entrar en contacte amb altres civilitzacions. Jo dic el mateix; ara, d'ací a confondre els desitjos amb la realitat...

    I sobre si la ciència es la nova fe... Home, aquesta fe tindria una avantatge: no te un sol deu (Sagan) sinó molts. Ja saps que les religions que han fet més mal han estat les monoteistes. ;-)

    ResponElimina
  3. Nooor! A la ciència, en tant que empirisme, de realitat i de déu només ni pot haver un! No siguis sacríleg de la Fe:)!

    Abans dels monoteïsmes no hi havien guerres no, els politeïstes, arreu el món, no feien sacrificis humans nooo. I el mal no l'han fet les monoteïstes, en tot cas els homes que no les practicaven. Ai el tema religiós, he fet malament en esmentar Déu, deixem-ho.

    ResponElimina
  4. Sobre els cercles no em pronuncio perquè no he seguit en absolut el tema. Algun llibre de l'esotèric Daniken (en els meus anys de joventut) i la pel.lícula "senyals" (dolenta com ella sola). Per ami, no obstant, el Brian aplica la metodologia científica, racional, segons entenc s'ha de fer, sense deixar-se portar per esoterismes. Ara bé, la ciència té interessos i no totes les respostes ni totes les certeses. La ciència és provisional.

    ResponElimina
  5. En una cosa estic d'acord amb el Brian, també prefereix dir mètode cientific que Ciencia. Per cert l'altre mètode deu ser el màgic. Davant allò inexplicable uns neguen i altres especulen o intueixen. Entre tots ho farem tot!

    ResponElimina
  6. Evo: Seria més precís dir que els científics (que no son diferents de la resta dels humans) tenen els seus interessos. Que la ciència es provisional, sens dubte.

    Criteri: Mètode científic es el mètode que s'utilitza en ciència. (Tot i que no tots els epistemòlegs, o filòsofs de la ciència, estan del tot d'acord en com definir-el)

    ResponElimina
  7. Ets incansable, Brian. ES nota que els nens et truquen per anar a dinar... i no com altres, que se'ls troben. Ja veuràs, quan estigui sol amb la meva dona.... Prepareu-vos per la guerra ;)

    ResponElimina
  8. T'havia intrepretat malament. Em sembla que sóc l'únic al món -i no per això he d'errar- que es nega aplicar el mot ciència tal com es fa. Prefereixo dir-ne ciències -n'hi ha moltes-, o investigació, o m.c. No és el mateix estudiar un triangle que la fusió nuclear.

    Pensament raro, no?

    ResponElimina
  9. Hummm... no sé si t'acabo d'entendre. ¿Quina distinció fas entre ciència i ciències? Vaig a veure què diu el diccionari i ara torno (...) Ja torno a ser aquí:

    1 Conjunt de coneixements, i l'activitat destinada a assolir-los, que es caracteritzen formalment per la intersubjectivitat i pràcticament per la capacitat de fer previsions exactes sobre una part de la realitat.

    2 Cada branca o departament de coneixences sistematitzades considerat com a camp d'investigació o objecte d'estudi.

    I després parla de ciències humanes, ciències ambientals, ciències socials...

    ¿Potser et refereixes a això, que hi ha ciències exactes (mates) ciències físiques (física, química...) i ciències socials (historia, sociologia...)? Si es això, per descomptat no ets l'únic al mon que ho diu :)

    ResponElimina
  10. És un concepte que s'estira i moldeja com un xiclet. No m'agrada quan hom diu "la ciència diu que tal i tal" Perquè no diem :"la física o la biologia?. N'hi ha fins i tot que ho escriuen Ciència amb majúscula!
    A més, de fet, és obvi que s'empra erròneament, ja que mai s'aplica el nom de científic quan hom parla no ja d'un historiadors sinó fins i tot de matemàtics.

    ResponElimina
  11. Segueixo sense entendre aquest encaparrament. Sembla que vulguis personalitzar en la "ciència" uns defectes (o vicis, o el que sigui) que en tot cas seran de la gent.

    La ciència es un concepte, només un concepte. Escometre contra la ciència (perquè algú en fa mal us) es com escometre contra la música perquè el concert no t'ha agradat... Em sembla que t'ho hauries de fer mirar ;))

    ResponElimina
  12. A vegades costa fer-se explicar i més en un tema tan abstrús.
    He buscat a Goggle: "la ciencia dice" 95000 entrades! I la ciència no diu res! La ciencia s'estudia, la ciència no, -fins i jo erro- les ciencies! No seria millor dir "els científics diuen", o "s'ha determinat". L'únic atenuant és pensar que és una convenció semàntica perquè és més fàcil dir ciència.
    I no erris tampoc, precisament sóc persona que li agrada experimentar i observar, sobretot amb plantes o animals,electrònica, desmontant trastos, amb més voluntat que encert, això sí :)

    ResponElimina
  13. I es clar que es una convenció semàntica!. Mira:
    a Google.es: "los científicos dicen" 106.000 entrades
    a Google.com: "scientists say" About 1,440,000 results
    a Google.com: "science say" About 46,400 results

    Què et sembla? Com pots veure en anglès son molt més curosos, però inclús en espanyol hi ha més entrades de "los científicos dicen". a A internet hi ha de tot -m'he cansat de dir-ho- s'ha de mirar amb una mica de criteri.

    I no, jo no t'he fet cap judici. Això sí, admeto que de vegades soc una mica vehement :) però es que hi ha coses que m'encenen (ja saps que no va per tu) i em sembla que amb raó.

    ResponElimina
  14. ¿NO es sintomático? En el PSC, los mercachifles que lo dirigen buscan "caras nuevas", no ideas o proyectos nuevos... Da pena ver cómo la mercadotecnia ha acabado sustituyendo a la política. Y después se quejan de qué digamos de sus propuestas: ¡Hay que tener cara! o Quina barra!

    ResponElimina
  15. Sí, es sintomático. Es decir, es representativo de lo que ocurre en la política, en cualquier partido. No hay diferencia entre vender un político, un detergente o un Yogourt para combatir la pesadez de las digestiones. El otro día lo decía en otro bloc: poco a poco he ido mudando de opinión; antes creía que los partidos políticos eran la esencia de la democracia, ahora pienso que son la rémora. Los políticos son esclavos del partido, que es quien los pone en las listas o en los cargos de designación. Los partidos se han convertido en máquinas cuyo fin es el poder por el poder. La máxima aspiración del militante no es cambiar el mundo, sino mantener el puesto de trabajo y, si se puede, escalar. Exactamente igual que cualquier trabajador o empleado de cualquier otro sector.

    ResponElimina
  16. a Google.com: "scientists say" About 1,440,000 results
    a Google.com: "science say" About 46,400 results
    Jo també sóc anglòfil i fi de l'assumpte :)

    ResponElimina
  17. Doncs molt be. San Seacabó cayó en domingo.

    ResponElimina
  18. Ostres! un moment, que em poso el smoking.

    ResponElimina
  19. Con todo, Brian, tendrá que reconocer que la política profesional o la profesionalización de la política es algo imprescindible para que los asuntos públicos pueden manejarse adecuadamente. Coincidimos en que a más de treinta años vista de la concesión de la democracia ha llegado el mometo de "reinventar" los partidos políticos. Se han convertido en lo que Vd. describe a la perfección. Sin embargo, sigo convencido de que aún hay quienes "entran" en política como quienes asumen una vocacion de servicio. ¡Y gracias a ellos no se desmorona el sistema! La dimensión excesivamente medática de la política, la recomposición de las clases sociales, la desideologización campante y el agitprop dominante consiguen que las personas lúcidas se aparten, asqueadas, de un juego que es cada vez más juego y menos algo serio y trascendente. Hay demasiada alegría mediático-festiva en la clase política y falta la seriedad de quienes no deciden a vistazo de encuesta o creen que un golpe de efecto es una medida política.
    Como ciudadanos conscientes deberíamos constituir un grupo de presión que forzara a la clase política a admitir ciertos mecanismos de renovación indispensables para la democracia: partidos democráticos; primarias en todos ellos; listas abiertas; respeto a las minorías, etc. Dudo mucho que la fuerza de la abstención -tan manipulable- pueda convencerlos de la necesiidad de esos cambios, pero, de momento, los vamos expresando, aquí, allá y acullá, y por algún lado saldrá el sol de la cordura...

    ResponElimina
  20. Brin, quan vulguis passa que la llegiràs.

    ResponElimina
  21. vaja! la meva àvia, d'això que ens agradi més creure'ns les mentides que les certeses evidents en deia "embolica! que fa fort!" ;)

    per cert que UQV t'estima força :)

    ResponElimina
  22. Gràcies, Clícide. Diuen que va dir en Gabriel García Márquez: "yo escribo para que mis amigos me quieran más". Si això ho diu qui es immensament ric en amistat i afecte, què no farem els pobres mortals per una moixaina?

    ResponElimina
  23. Sí, Juan, estoy de acuerdo en que los partidos políticos, como expresión articulada de la acción ciudadana, son insustituibles. Lo que digo es que su función se ha desnaturalizado. La conquista del poder ha pasado, de ser un medio para el servicio a la sociedad, a ser un fin en sí misma. Pero desde luego, no tengo nada claro si la solución pasa, o no, por la profesionalización del político; desde luego, es más fácil señalar un problema que dar la solución.

    ResponElimina