L'altre dia em deia l'Albert Esteruelas "Evo": «Brian, em pregunto a què et dediques». Es una manera prudent d'esquivar el tòpic «¿ets de ciències o de lletres?» La pregunta em va rememorar el vell (però mai tancat) debat sobre les dues cultures. El debat el va encetar C. P. Snow el 1959 amb una conferència que es va fer famosa: The two cultures. Tant va ser així que de la conferència en va sortir un llibre amb el mateix títol, i encara, el 1963, una seqüela: The Two Cultures and the Scientific Revolution.
La qüestió que preocupava Snow era la clivella entre les humanitats i la ciència. Més encara, com a home de ciència l'estorava el fet de que els literats s'haguessin apropiat del terme «intel·lectual». Ho exemplificava de manera contundent amb aquesta sentencia «Not knowing the Second Law of Thermodynamics is like never having read a work of Shakespeare», i es sorprenia de que homes com Albert Einstein, Edwin Hubble o Werner Heisenberg quedessin exclosos de la dita categoria de intel·lectuals.
Si la Segona llei de la termodinàmica o Shakespeare els sona molt llunyà els posaré un exemple mes casolà: a la nostre blocosfera, si algú no ha llegit Tirant lo Blanc, El Criteri o El Quadern Gris pensarem que li manca quelcom; però en canvi, ens semblarà la cosa més normal del mon el fet de que quedi desconcertat davant d'un problema tant simple com es el de dividir exactament un lingot en tres parts iguals o, fins i tot, trobarem paradoxal que la solució sigui independent d'una cosa tan arbitraria i contingent com es el sistema de pesos i mesures emprat o la base del sistema de numeració (de base 10 a la nostre civilització, però que molt be podria ser -a més a més amb avantatge- de base 8, 12 o 16).
En el segon llibre esmentat Snow aventurava que tal vegada una tercera cultura emergiria i emplenaria la clivella entre homes de ciències i de lletres. Cap el 1991 John Brockman va reprendre el tema, també en forma de conferència primer i de llibre després, i -com demanen els temps- obrint una web a Internet per allotjar el projecte. Brockman va recuperar el nom suggerit per Snow, Tercera Cultura però, més escèptic, ja no somnia amb emplenar la clivella. En lloc d'això promou, recopila i edita l'obra dels científics -de la física, de la biologia, de la ment- que, per dir-ho amb les seves paraules, «estan ocupant el lloc del intel·lectual clàssic a l'hora de posar de manifest el sentit més profund de la nostra vida, replantejant-se qui i què som». Entre aquests nous intel.intel·lectuals hi ha noms tan coneguts com Penrose, Dawkins, Gould, Dennett, Pinker, Varela, Margulis, Gell-Mann, etcètera.
El Renaixement va ser, a l'hora, l'esclat i el principi de la fi de la cultura com un tot. Miquel Àngel o Leonardo son el paradigma de l'home total. La Il.lustració es la mort definitiva d'aquell home total; ja cap ment humana, per excepcional que sigui, serà capaç d'abastar tot el saber acumulat. La especialització -i per tant la divisió- es inevitable. Malgrat tot, l'home del Renaixement ha quedat com a l'ideal per a qualsevol que sigui capaç de meravellar-se davant de la complexitat del mon i de les fites aconseguides per la ment humana.
Per cert, encara no he contestat la pregunta del Evo: jo soc electricista (es dir, si ho voleu, de ciències).
31 de gener del 2010
28 de gener del 2010
El perquè de tot plegat (de la martingala dels blocs)
L'espurna va saltar l'altre dia al bloc d'un que vigila. Prenent com a pretext unes reflexions a la Tania, en Damien deixa anar: «no sé si calen tants blocs. No sé quina falta fa que tots xerrem tant, i tant...» i una mica més avall rebla el clau «penso que volem transcendir, d'una forma o d'una altra, i que alguna cosa de nosaltres quedi més enllà del nostre instant caduc. I no sé ben bé perquè». Jo hi vaig comentar quelcom que va fer dir als assaltants «com bé apuntava en Brian al bloc d'U.Q.V., hi ha una discussió pendent sobre la proliferació de blocs, la seva finalitat, la utilitat o l'enriquiment personal que en treiem. Si és que en treiem cap».
A qui més qui menys, sembla, li rosega el cuquet i li agradaria parlar-ne. Som-hi, doncs. Caldria, però, fer primer una mica de historia (si més no, jo tinc la meva).
Vaig comprar un primer PC amb un modem telefònic cap a l'any 96, i la primera incursió a Internet va ser als news grups (es.ciencia.misc es deia el primer grup on vaig aterrar). No sé sí ho havíeu experimentat; jo feia servir un programet que es deia Agent newsreader (per cert, amb un logo que em recorda el de UQV), amb el qual feia una o dues connexions al dia, d'uns minutets cada una (tipus trucada telefònica, es clar) per descarregar els fils que m'interessaven. Després hi feia els meus comentaris off-line, que enviava en la següent connexió. D'ací vaig passar a les llistes de correu que, amb diferent format, seguien la mateixa mecànica: connexions puntuals i de cara al gra.
Amb tot això ens va anar arribant la banda ample (a uns abans que a altres). Hi havia, però, una mena de consciencia ecològica, per dir-ho d'alguna manera, sobre la conveniència de no abusar de l'ample de banda (tenia un amic que no podia pair als qui escrivien amb "text enriquit" en lloc de text pla -ja no diguem si al damunt enviaven adjunts-. Els deia "los nuevos ricos"). I be, amb la banda ample i la tarifa plana van proliferar noves maneres, cada cop més sofisticades, de comunicar-se via Internet: fòrums, blocs, chats, "facebooks" i tota mena de xarxes socials.
Concretament -i deixant a banda les dites xarxes- en el meu comentari a can UQV em referia als fòrums versus els blocs. I manifestava la meva preferència pels primers. Provaré d'argumentar-ho. Parteixo de la base -i m'atreviria a dir que la experiència m'ho confirma- que la principal motivació que ens mou és la de exposar i contrastar les nostres opinions amb les dels demés i participar en debats. La entrada que un fa en un bloc es una excusa per que els demés anem a ficar-hi cullerada, a contradir-el o simplement a petar la xerrada. (I si no ve ningú ens quedem molt frustrats). Cert, hi ha també (cas paradigmàtic: patums i aspirants a patum) qui escriu per sentar càtedra o, també, qui ho fa per pura afecció a la literatura. Però, àdhuc en el cas dels primers, els seus blocs es converteixen sovint en fòrums sui generis on els seguidors de la patum (anava a dir, els acòlits) acaba'n convertint el bloc en una olla de grills on es discuteix de qualsevol cosa, tingui o no relació amb el tema que ha encetat la patum, amb debats que salten d'una entrada a la següent sense ordre ni concert.
Doncs be, el que jo sostinc és que per fer debats i discutir sobre temes -circumstancials o duradors, generals o específics, profunds o trivials- és molt més adient fer-ho en un cassal, que no pas cridant cadascú des de casa seva, pel cel obert o la finestra, o anant tots corrents a reunir-nos a ca l'un o a ca l'altre. Estic segur que el meu és un punt de vista que està esbiaixat i influenciat per la meva experiència personal, i que el tema te molts altres angles sota els quals ser examinat: la vanitat personal, la vis literària, el neguit existencial... o la mandra d'agafar un llibre i fer coses més profitoses. Us ho deixo al punt per que us hi esplaieu a plaer.
A qui més qui menys, sembla, li rosega el cuquet i li agradaria parlar-ne. Som-hi, doncs. Caldria, però, fer primer una mica de historia (si més no, jo tinc la meva).
Vaig comprar un primer PC amb un modem telefònic cap a l'any 96, i la primera incursió a Internet va ser als news grups (es.ciencia.misc es deia el primer grup on vaig aterrar). No sé sí ho havíeu experimentat; jo feia servir un programet que es deia Agent newsreader (per cert, amb un logo que em recorda el de UQV), amb el qual feia una o dues connexions al dia, d'uns minutets cada una (tipus trucada telefònica, es clar) per descarregar els fils que m'interessaven. Després hi feia els meus comentaris off-line, que enviava en la següent connexió. D'ací vaig passar a les llistes de correu que, amb diferent format, seguien la mateixa mecànica: connexions puntuals i de cara al gra.
Amb tot això ens va anar arribant la banda ample (a uns abans que a altres). Hi havia, però, una mena de consciencia ecològica, per dir-ho d'alguna manera, sobre la conveniència de no abusar de l'ample de banda (tenia un amic que no podia pair als qui escrivien amb "text enriquit" en lloc de text pla -ja no diguem si al damunt enviaven adjunts-. Els deia "los nuevos ricos"). I be, amb la banda ample i la tarifa plana van proliferar noves maneres, cada cop més sofisticades, de comunicar-se via Internet: fòrums, blocs, chats, "facebooks" i tota mena de xarxes socials.
Concretament -i deixant a banda les dites xarxes- en el meu comentari a can UQV em referia als fòrums versus els blocs. I manifestava la meva preferència pels primers. Provaré d'argumentar-ho. Parteixo de la base -i m'atreviria a dir que la experiència m'ho confirma- que la principal motivació que ens mou és la de exposar i contrastar les nostres opinions amb les dels demés i participar en debats. La entrada que un fa en un bloc es una excusa per que els demés anem a ficar-hi cullerada, a contradir-el o simplement a petar la xerrada. (I si no ve ningú ens quedem molt frustrats). Cert, hi ha també (cas paradigmàtic: patums i aspirants a patum) qui escriu per sentar càtedra o, també, qui ho fa per pura afecció a la literatura. Però, àdhuc en el cas dels primers, els seus blocs es converteixen sovint en fòrums sui generis on els seguidors de la patum (anava a dir, els acòlits) acaba'n convertint el bloc en una olla de grills on es discuteix de qualsevol cosa, tingui o no relació amb el tema que ha encetat la patum, amb debats que salten d'una entrada a la següent sense ordre ni concert.
Doncs be, el que jo sostinc és que per fer debats i discutir sobre temes -circumstancials o duradors, generals o específics, profunds o trivials- és molt més adient fer-ho en un cassal, que no pas cridant cadascú des de casa seva, pel cel obert o la finestra, o anant tots corrents a reunir-nos a ca l'un o a ca l'altre. Estic segur que el meu és un punt de vista que està esbiaixat i influenciat per la meva experiència personal, i que el tema te molts altres angles sota els quals ser examinat: la vanitat personal, la vis literària, el neguit existencial... o la mandra d'agafar un llibre i fer coses més profitoses. Us ho deixo al punt per que us hi esplaieu a plaer.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
